Entre “compis”

En el llibre Les pilotes dels Borbons (Ed. Cossetània i El Punt Avui, 1983), del qual en som autors uns quants periodistes d'aquesta casa, es retrata amb tota mena de detalls com, al llarg d'anys de regnar a l'Estat espanyol, la dinastia dels Borbons –des del primer Felip fins a l'actual– s'ha aprofitat de la corona per a l'enriquiment personal i familiar, amb tota mena d'escàndols dels quals han sortit indemnes. D'aquí que no ens estranyés gens l'altre dia conèixer els sorprenents missatges de suport –tenint en compte de qui venien i pel tema que eren– que el rei Felip VI i la reina Letícia havien enviat a Javier López Madrid, un empresari implicat en l'escàndol de les targetes black de Caja Madrid. Dels missatges reials –amb curioses expressions adolescents com la famosa del compiyogui– se'n poden desprendre dues conclusions, d'altra banda, ben lògiques, tractant-se d'algú que viu –encara que no s'ho pensi– en una espècie de torre d'ivori, la qual cosa no hauria de servir de disculpa: primera, que, contra l'opinió pública, els reis no consideraven punible el que havia fet López Madrid i, segona, el que ja se sabia, que una cosa són els discursos i les bones paraules i l'altra el que pensen realment –i com actuen– els monarques. D'aquí el merde reial.

El suport a López Madrid revela també els cercles d'amistats del rei que, com els del seu pare, es mouen bàsicament entre algunes de les famílies de la capital enriquides durant el franquisme i la transició. Javier López Madrid, per exemple, està casat amb una filla del constructor Juan Miguel Villar Mir, amic del rei Joan Carles, exfuncionari del Movimiento i empresari aprofitat. Altres amistats porten noms com Entrecanales, Oriol, Domecq, Luca de Tena o Primo de Rivera, tots ells de rancio abolengo franquista, per dir-ho així en castellà. D'altra banda, tot ben normal en una cort endogàmica que, en ple segle XXI, no sap mirar gaire més enllà del seu melic, ni dels companys d'escola. O de ioga!