El referèndum i la causa justa

És prou conegut que les justificacions teòriques de la secessió se solen classificar en nacionalistes, plebiscitàries i de causa justa. La tesi nacionalista defensa que és positiu que coincideixin les fronteres de nació i estat, basant-se en el principi d'autodeterminació. El corrent plebiscitari afirma que, amb independència d'altres factors, la població de qualsevol territori té dret a decidir democràticament les fronteres de la comunitat política. Finalment, la teoria de la causa justa sosté que tenen dret a constituir-se en estat independent només aquells grups que estan sotmesos a discriminació o opressió per l'estat del qual formen part.

Jo sempre he pensat que la millor teoria per legitimar la secessió ha de combinar adequadament els tres tipus d'arguments. I de fet, em crida l'atenció com el moviment independentista català, conscientment o no, sempre ha jugat hàbilment amb tots aquests arguments. És a dir, definir Catalunya com a comunitat nacional amb una història i una identitat diferenciades, denunciar el maltractament econòmic i cultural per part de l'Estat i apel·lar al dret a decidir com a expressió democràtica.

En aquest context, crec que el creixent debat entre independentistes sobre la necessitat de recuperar el referèndum en el full de ruta introdueix elements d'innecessària confusió en la fase resolutiva del procés. Tornar a la casella del referèndum, com defensen alguns independentistes, és considerat necessari just ara perquè amb el ja famós 48% del 27-S, diuen, no es pot legitimar una proclamació unilateral de la independència.

Sostenc que aquesta posició posa clarament en tensió dos arguments que fins ara han operat de forma harmònica en la legitimació del procés català: el de la causa justa i el plebiscitari. I crec que les eleccions del 27-S suposen el procés democràtic més legítim i homologable que probablement podrà fer-se mai per legitimar la ruptura amb la legalitat constitucional espanyola. Si més no, perquè el referèndum unilateral que es proposa requeriria la mateixa ruptura amb caràcter previ.

En efecte, el debat del 48% no encerta a distingir el procediment de decisió de la forma de legitimació. Conté un excés de plebiscitarisme, la teoria més impopular en l'àmbit internacional, mentre ignora de manera inexplicable l'argument més potent que té l'independentisme de cara enfora: el de la causa justa. És a dir, sobreestima el vot com a argument legitimador i no explota com a tal la impossibilitat de fer un referèndum homologable pel veto de l'Estat.

Sense un referèndum oficial pactat, la legitimitat de la ruptura no s'aconsegueix amb debats percentuals amb els mateixos que han vetat aquest referèndum. Però la negació, bloqueig i/o boicot del referèndum sí que pot ser un argument de legitimitat democràtica que contribueixi al mateix temps a construir la causa justa i a deslegitimar políticament l'unionisme. Perquè és impossible que un estat pugui sostenir el suport i el consentiment dels governats a l'statu quo sobre la base de negar-los el dret a votar.

Tot l'anterior ve amb un matís important. Si la proposta de tornar al referèndum reflecteix una genuïna preocupació pel suport real que té la secessió a nivell intern, entre la població de Catalunya, llavors no hi tenc res a dir. Però en aquest cas s'hauria de parlar amb propietat: no s'ha de confondre (com fan els plebiscitaris) la legitimitat d'un procés de secessió amb la voluntat real dels implicats de fer-la efectiva.

Al meu parer, la idea de tornar al referèndum només té força per legitimar
la via unilateral si es planteja com un moviment tàctic. Ara que s'han renovat les Corts espanyoles, tornar a votar la proposta de fer el referèndum serviria (i molt) per aclarir de cara a l'exterior que el bloqueig espanyol no obeeix a una majoria conjuntural sinó que és estructural. Deixaria en evidència la crònica incapacitat –i manca de voluntat– de l'Estat espanyol d'acomodar les reivindicacions catalanes.

En definitiva, pareix que l'Estat ha
caigut en el parany plebliscitari de pensar que impedint el referèndum deslegitima la causa de la secessió, quan en realitat fa tot el contrari: eixampla el camí de la causa justa. Això pot ser una oportunitat per al nou govern i la majoria que li dóna suport si tenen decidit avançar cap a la proclamació de la independència. Ara es tractaria d'aclarir que la qüestió no és que no s'hi pugui arribar sense fer un referèndum, sinó que és legítim avançar mentre l'Estat no convoqui o avali el referèndum.