De set en set
Humanitat i seny
El resultat de les reunions dels mandataris europeus per buscar solucions a la crisi dels refugiats han portat a una acusada sensibilització de l'opinió pública, reflectida, sobretot, en els mitjans de comunicació. En general es tendeix a assenyalar la situació com un fracàs d'Europa i com una negació immoral dels drets humans, quan, ben al contrari, és una conseqüència de com els drets humans es tracten al nostre continent allò que provoca l'atracció d'aquests centenars de milers de fugitius de la guerra i de la misèria. Una atracció, d'altra banda, interessadament exagerada per les organitzacions de traficants que operen amb absoluta impunitat i amb probable connivència dels països propers a Síria, i no pas des d'Europa.
Contràriament, si hi ha un fracàs que sí que ens podem atribuir els europeus és el de les polítiques econòmiques i socials que s'han portat a terme al nostre continent de la mà del neoliberalisme desbocat i de la globalització utòpica. Ideologies econòmiques que ens han portat a una crisi de conseqüències encara inacabades, amb altes taxes de desocupació, d'emigració, de pèrdua del poder adquisitiu i de desequilibris profunds dins de la mateixa UE. Aquest panorama, en definitiva, és poc compatible amb la recepció i l'assimilació d'un èxode com el que ja tenim al damunt. És necessari i indefugible trobar solucions amb prevalença de la humanitat, però també ho és que tinguin prou garanties perquè no es cali foc al sotabosc de les nostres pròpies misèries.