Tronxo, ens l'emprendrem

Me les emprenc –amb sense dispensa– pel mateix camí per on heu sortit i fet arrastro tants anys, per aquest calaix de lletres impreses, a redós de rebentadiccionaris, sancta sanctorum de la litúrgia gosolana! M'engego des d'aquest púlpit gegantí de predicador tocacampanes, pàtria insubornable de mossèn sense sotana. Me les emprenc per aquest corriol fressat de tant fer-hi processó llengotes de savi indulgent, prèdiques del que sempre va de cara a barraca, absoltes a tutti quanti i lloances. Alto les seques! Lloances? Aquí tothom ha estat passat a baqueta! Lloança només a qui en un dissabte com avui ni era del tot mort ni era ressuscitat encara. Ni carn, ni peix, ni caliquenyo consumit, ni havà encara per encendre. Que tot arribarà quan hagi d'arribar la Glòria!

Seguim. M'enfilo pels Goigs de la Mare de Déu de l'estelada:

Puig que heu estimat aquesta terra / pels viaranys de la Pàtria us l'heu emprès / esbrossant amb la ramada / corriol verge que al cim mena / muntanya amunt el país heu empès.

Creu i ratlla, me ne'n torno. Des de dalt del Pedraforca, mentre abraceu la Glòria i aneu deixant aquest Mundi, en sabreu les dites de la gran esbrossada que farà la ramada. Que serem xais, però no mesells.

A la fi sóc on volia, acabo i quasi arrenco a caramelles:

Aquí baix ens l'emprendrem, amb el tiro-liro / ens l'emprendrem amb el tiro-liro-lo / ens l'emprendrem, ja no volem aquell café para todos / ens l'emprendrem amb un bon cigaló!

A qui correspongui, burxeu-li ja l'orella i maneu-li aparellar la porta jubilar. Ens l'emprendrem, Tronxo, mare de Déu si ens l'emprendrem!