El país de C's

Aquesta setmana Ciutadans ha registrat al Parlament de Catalunya una proposició de llei per impedir que en la llei d'acció exterior de la Generalitat es faci servir el terme país per referir-se a Catalunya. Diuen que parlar de país podria generar “dubtes sobre la naturalesa juridicopolítica de Catalunya”.

Quan passen coses com aquestes és bo recordar que C's va entrar al Parlament l'any 2006 amb la promesa electoral de posar fi, deien, al “debat identitari”. Una repassada a l'hemeroteca i al llibre de sessions del Parlament revela la gran paradoxa: C's és el partit que més debats identitaris ha protagonitzat els últims deu anys.

Han fet bandera de polèmiques que ja havien passat a la història i han alimentat conflictes que no existien. El 2010 van proposar canviar la Diada Nacional de Catalunya i traslladar-la al 23 d'abril, amb l'argument que la festa del llibre “unia tots els ciutadans de Catalunya” a diferència de l'11 de setembre, que els dividia. Han atacat la immersió lingüística a les escoles i els mitjans de comunicació públics perquè “adoctrinen catalans” i es van oposar a l'Estatut perquè parlava de “drets històrics”. En plena campanya electoral de les passades municipals, l'alcaldable barcelonina Carina Mejías va anunciar que “canviaria el nom de la plaça Països Catalans, perquè no existeixen”. I quan es va aprovar la ILP que prohibia les curses de braus a Catalunya, el debat va girar al voltant dels drets dels animals amb una excepció: la del portaveu de C's, que va parlar del valor cultural i identitari dels toros.

Han atacat la llengua, la diada, els Països Catalans, els drets històrics i els mitjans públics. Han defensat els toros i han aconseguit quota mediàtica per haver-se negat a cantar Els segadors o bé per abandonar l'hemicicle per no haver de condemnar el franquisme. Ara proposen que deixem de ser un país per passar a ser una comunitat autònoma. Deien que abolirien el debat identitari català i es van deixar de dir que era per substituir-lo per un altre: l'espanyol.