La funció social de la FPdGi

No pretenc obrir cap nou debat sobre la presència de la FPdGi a la nostra ciutat. Sols vull fer algunes reflexions respecte a això. Hi col·laboro des de fa un temps i faig de mentor de joves amb talent. La Fundació Princesa de Girona té una funció social i, en bona lògica, afirmo també que aquesta institució manté molt viu el sentit de la seva existència. Em va sorprendre, relativament, l'aprovació d'una moció en el ple de l'Ajuntament de Girona que instava la Fundació Princesa de Girona a canviar el seu nom desvinculant-la de la ciutat. Era d'esperar que, tard o d'hora, en coherència amb anteriors resolucions, s'acabés aprovant-ne una en aquest sentit.

En paraules de l'aleshores alcalde, Albert Ballesta, la resolució aprovada no impedia el reconeixement de la tasca duta a terme per la fundació des del 2009 fins ara. D'aquesta manera separava l'acord del ple de les seves obligacions com a representant de l'Ajuntament i remarcava la tasca que fa la institució en benefici de la societat. No es pot menystenir tampoc la repercussió positiva que per a la ciutat té la FPdGi. El nom associat als premis anuals, la trobada del Fòrum Impulsa, ja història en el format anterior, i la forta implicació del teixit empresarial són avui una finestra al món. Hem de recordar que el seu objectiu principal és treballar per als joves en tots aquells aspectes crítics per al seu futur.

Sovint demanem de les institucions que s'impliquin i desitgem debades l'encaix entre el món educatiu i el de l'empresa en iniciatives que desvetllin el talent jove i la innovació. Ens fan falta institucions que reconeguin i impulsin el talent jove, no des de la motivació natural només o del copet a l'esquena del “tu sí que vals”, sinó des de la implicació humana, tecnològica, econòmica i social. El teixit empresarial que dóna suport als joves amb talent va més enllà de la ciutat de Girona i Catalunya. Per això, les retòriques ideològiques de determinats polítics, centrades en la restricció de les sinergies necessàries, estan lluny del que avui ens demana una societat que espera el seu ple desenvolupament. I si del que es tracta és de bandejar la institució, n'hauríem de buscar una de nova, igualment potent, que complís els mateixos plantejaments. Avui, mal ens pesi, no n'existeix cap en el format que coneixem.

En un moment de vaques magres, el talent jove necessita més que mai orientació, modelatge, reforç, suport i acompanyament humà, que apropi el coneixement científic als joves i, aquests, al món empresarial. Les administracions públiques, malauradament, no poden, ara per ara, prioritzar una atenció clau de futur en una societat plural i diversa com la nostra.

La FPdGi compleix aquesta funció. L'apadrinament del “Talent”, el talent emprenedor, el foment de les vocacions matemàtiques, el talent musical, la robòtica, el programa Pigmalió d'integració social i molts altres projectes en zones escolars amb especials dificultats conformen part dels projectes. Avui, reconèixer l'esforç, la iniciativa, la creativitat, la solidaritat i el talent en una societat que sovint valora altres iniciatives és digne de lloar. La FPdGi ho promou amb un impacte en vuitanta mil joves des del 2009, un teixit empresarial que factura cent mil milions anuals i que dóna feina a mig milió de persones. És una important xarxa que no es pot ignorar. Hauríem de tenir més perspectiva de futur: fixant-nos en el model, en els resultats, en la funció i en els objectius. A la fi, agradi més o menys el nom, són el més important.