Les derives del «cas Millet» no ens han de despistar

Les derives que ha començat a tenir el cas Millet, primer entre els partits polítics i després entre jutges i fiscals, no ens haurien de fer perdre de vista que els principals imputats en la causa, Fèlix Millet i Jordi Montull, són els autors confessos d'un delicte continuat d'apropiació indeguda de milions d'euros de la institució. La causa judicial és contra ells i no contra el jutge que instrueix el cas, malgrat que la seva actuació pugui ser legítimament criticada; ni contra els partits polítics que en algun moment o altre també van tenir relació econòmica amb el Palau a través de les seves fundacions. El jutge Juli Solaz té tots els arguments jurídics per mantenir en llibertat els dos principals imputats, de la mateixa manera que la fiscalia, en una estratègia per pressionar l'Audiència perquè revoqui la decisió del jutge, també té tota la legitimitat jurídica per demanar el seu empresonament provisional. Ens trobem, doncs, davant de la interpretació d'una mateixa llei, lícita però al mateix temps interessada per cadascuna de les parts. Intentar traslladar a l'opinió pública la sensació que els rics i poderosos que delinqueixen queden impunes és una mentida enverinada que incrementa la desconfiança i desafecció dels ciutadans vers el sistema judicial. La presó provisional és una mesura excepcional, com ho demostra el fenomen de la reincidència que tant preocupa la fiscalia, els jutges i la societat. Hem de deixar treballar el jutge i la policia, i en tot cas exigir-los diligència i rigor. Només així es podrà destapar la trama financera que s'amaga darrere de la gestió de Millet i Montull al Palau de la Música i que ha tingut com a còmplices durant anys partits, institucions, patrons i patrocinadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.