La veu prima de la serp

No cal remarcar, per evident, que l'opció política del Partit Popular es basa en una doctrina ultraconservadora en l'aspecte social, ultraliberal quant a l'economia i construïda sobre el nacionalisme espanyol en tot allò que fa referència a la política institucional. Es tracta d'una opció ideològica com qualsevol altra, que ha aconseguit els suports necessaris per governar i, com que aquests trets identitaris són coneguts per tothom, no cal esperar que cap membre del govern presidit per Mariano Rajoy reconegui que vol ofegar el de Catalunya retornant-li els diners dels seus contribuents tard i en comptagotes. Aquesta és la seva tàctica i la nostra és escapolir-nos de les seves grapes. I no cal afegir-hi teatre ni gesticulacions histriòniques com les que té per costum oferir el m(s)inistre en funcions d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que la setmana passada ens va presentar una de les seves més característiques actuacions. Cada vegada que ha de parlar de Catalunya, la seva veu es va aprimant per l'efecte que provoca sobre la gola la compressió del muscle de les glàndules verinoses amb què totes les serps estan dotades. I al final, és clar, per no córrer el risc d'emmetzinar-se tot sol, escup bajanades sense cap mena de vergonya, com la d'atribuir el desviament del dèficit anual de Catalunya durant l'exercici 2015 al procés electoral del passat 27-S. De la rivalitat argumentada a l'enemistat rabiosa hi ha una gran distància. Tan gran com la que separa la intel·ligència de la imbecil·litat.