Concordat

Signat, per primer cop, el 13 d'agost de 1953, com a aportació de l'Església a favor del reconeixement internacional del règim franquista, va ser reeditat, amb alguna modificació, sis dies després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, o sigui, el 3 de gener de 1979: ¿potser per traduir, divinament, el seu article 16, on llegim: “es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats”, “cap confessió tindrà caràcter estatal”? Gràcies al Concordat –ep!, que cap govern, des d'aleshores, no ha volgut revisar ni modificar–, l'Església (catòlica) queda exclosa de pagaments a Hisenda de l'IRPF o de l'IBI i, al mateix temps, té veu i vot en tots els centres docents. Per cert: qui, en aquesta cendrosa campanya pre- i postelectoral, ha anunciat que plantejarà la situació tan escassament laica, mentre continuï vigent l'actual Concordat? A més, hem sabut que els diners dels contribuents que opten per afavorir l'Església (catòlica), que semblava que anaven a parar prioritàriament a Càritas i a altres organitzacions socials que lluiten contra la pobresa extrema, sabem que no, que es destinen, prioritàriament, a mantenir actius els mitjans de comunicació de la tal Església, tan escassament evangèlica. ¿No podrien els col·legis de periodistes i les facultats de ciències de la comunicació publicar un informe exhaustiu sobre els continguts d'aquests mitjans, en mans de la jerarquia, i sobre els missatges que propalen?

Ai del dia en què altres col·lectius, d'arreu del món, justifiquin les seves dramàtiques i destructives energies, en nom de les creences religioses, en contra de la pau... tot invocant les bases del nostre Concordat amb la Santa Seu!