Vint-i-tres anys perduts

Vergonya. És l'única paraula que et ve al cap quan analitzes la situació del tram gironí de l'N-II. Per desgràcia, només accidents mortals i brutals com els de dissabte a Pont de Molins ens fan evident la importància que té invertir on toca els pocs diners que hi ha. Ni la crisi econòmica, ni les prioritats poden servir d'excusa a cap govern, sigui del color que sigui, per no actuar on cal. És una vergonya que vint-i-tres anys després de l'anunci per part de l'Estat que es desdoblaria aquesta carretera des de Tordera fins a la Jonquera, tot just tinguem fet el tram des de Fornells fins a Vidreres. Clama al cel que l'eix viari que connecta amb l'Estat francès sigui una via escanyada i perillosa, mentre tots hem passat per autovies gratuïtes d'altres punts on costa creuar-se amb altres vehicles, pel poc trànsit que hi ha. És una vergonya que el president en funcions de l'Estat presumeixi de tenir línies de TAV sense passatgers per a lluïment estèril, però se segueixi sense fer una inversió que està justificada des del punt de vista turístic, per les dades de trànsit i per la perillositat –amb xifres a la mà– que representa la carretera. No són només xifres fredes. Al darrere ja hi ha massa vides truncades, massa famílies enfonsades de per vida per la pèrdua d'un pare, d'un germà, d'un fill o d'una esposa. La tasca del polític és servir el bé públic de la millor manera, i és de justícia que el territori es revolti perquè almenys la carretera tingui la seguretat mínima exigible. Els errors humans i mecànics existeixen i existiran perquè no es poden evitar, però el desdoblament de l'eix vertebral demostra com un punt negre deixa de ser-ho quan la carretera passa a tenir les dimensions que li pertoquen i s'hi introdueixen les mesures de seguretat que li calen. La variant de Sant Daniel a Girona també era un dels punts negres de la xarxa viària gironina. Finalment, el seny va imperar i l'ampliació de l'AP-7 per reconvertir-se en el cinturó gratuït de Girona i l'obligatorietat que els camions passin per l'autopista han permès que una carretera encara perillosa pels túnels i pels revolts registri molt menys trànsit i, per tant, menys risc. El tram nord de l'N-II és un despropòsit que cal corregir amb immediatesa. Bàscara es va plantar. Ara caldria que l'Alt Empordà i la resta de comarques gironines també es plantessin. Si cal, que tanquin l'N-II i obrin l'AP-7 fins que es desdobli la maleïda carretera.