Beneïdes classes mitjanes

Encara hi ha classes mitjanes a Catalunya? Els apocalíptics proclamen que no. Que s'han mort com a conseqüència de la darrera crisi. Que s'han empobrit tant, que ja són classes devastades. N'hi ha que ho canten perquè s'ho creuen, perquè ells mateixos n'han pres mal. I n'hi ha que ho afirmen per fer-ho coincidir amb la seva pròpia realitat, amb la conclusió que cal un canvi radical, una “revolució”, que posi fi d'una vegada per totes al capitalisme funest. Però les dites classes mitjanes hi són. I perquè hi són, i són elles les que aguanten el sistema fiscal a Catalunya i a Espanya, allò que un economista encertat o empipat va batejar com a “elits extractives” no les pot ofendre agudament. Per això l'agència tributària espanyola en els darrers anys sembla actuar també contra “els poderosos”. Per això el PP perd eleccions. Hi ha gent al món capaç de desenteranyinar qualsevol pou de rèptils. Gent que entra en els secrets més ben guardats de cada casa. Tant se val que sigui el Pentàgon, els budells d'un banc o els calaixos obscens d'un gran bufet d'advocats. Aquests dos factors combinats, classes mitjanes i ensumadors, poden canviar una mica el nostre món. Tothom intueix allò que han desvelat els papers de Panamà. Tothom sabia que qui més ha de pagar té més possibilitats per evitar-ho. Però la impunitat s'ha acabat i la indignació força canvis impensables. Els papers de Panamà en són la constatació i la família reial espanyola torna a inquietar-se. Beneïdes classes mitjanes.