Som?

Hamlet, sempre Hamlet, més intel·ligent que el mateix Shakespeare com diu Harold Bloom. Al de Pol López, i Pau Carrió, i de tota la magnífica companyia amb qui el fan al Lliure de Gràcia, n'hi ha molta, de saviesa escènica i lucidesa. N'escric i mentre n'escric prego a Lluís Pasqual que la reprogrami la temporada vinent perquè amb tot l'aforament venut la malícia dels que no tenen entrades encara es pot disparar més.

I més per a aquest Hamlet de cambra, on la paraula llisca com mai, si fins sembla que de l'orella al cervell se't faci tot tan entenedor que a partir d'ara tot ho hàgim d'entendre amb la mateixa facilitat. Però no. Surts al carrer i tot i que aquest joc de miralls de la naturalesa que és el teatre, com es diu a l'obra, segueix funcionant, costa d'entendre els que ens passa. Mireu que a dins ressonen paraules i sentències que tenim incorporades com a crossa universal, com a veritats escrites a foc, com aquella: alguna cosa està podrida a Dinamarca, o el clam del rei Claudi, el que ha mort el seu germà: “La pudor del meu crim arriba fins al cel.” Surts al carrer i no és Dinamarca la que està podrida, no és només el crim de Claudi el que s'enfila per les parets, els papers de Panamà han eixamplat el descrèdit, han escampat crim i pudor a més de 50 països d'arreu del món. Putrefacció arreu. Corrupció com a paisatge. Ja fa temps que està escrit i que es representa, i a més segueix passant. I el ser o no ser? Som o no som, aquesta és la qüestió. La tragèdia del desig, la màscara de la bogeria que ens envolta, la disjuntiva entre el desig de revenja que instal.la la sang i la violència, la destrucció en una espiral contínua. I això al Hamlet escrit i al que s'aixeca cada dia en el relat dels fets. Sento Pol López immens dient “ser o no ser”, i em pregunto què se sent pronunciant uns versos que sap tothom i fent un recorregut marcat, com els carros que fan carrerades. Dir el vers, escoltar-lo i dur-lo a dins. Sortir al carrer amb el dubte, l'interrogant: som o no som?