Fent feina, i que no es noti

Vull pensar que mentre Junts pel Sí i la CUP es van posant entrebancs al camí en forma de mocions al Parlament per reafirmar-se en allò que ja van aprovar, per sota es va fent la feina que toca, aquella que cal fer i de la qual no es pot anar donant pistes, perquè l'adversari no és tonto i a més té un estat al darrere. En aquest sentit tranquil·litza la normalitat de les declaracions del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras en resposta a atacs tan maldestres com el que pretén l'ínclit Montoro, el ministre en funcions que amenaça com quan no estava en funcions sinó amb majoria absoluta i que pretén culpabilitzar els altres de la seva pèssima gestió en uns anys en que la Hisenda espanyola ha estat un desastre i en els quals els ciutadans que tenim la sort de tenir una nòmina hem estat espremuts, mentre que les grans fortunes d'aquest estat pagaven menys impostos que mai. Això, si és que en pagaven. Després alguns se sorprenen dels papers de Panamà. Si n'hi ha hagut sempre, de paradisos fiscals, i no només a Panamà. I que els poderosos tenen els diners a fora és d'una candidesa extraordinària ignorar-ho. Trobo que es parla poc de fortunes com les que Forbes diu que té, per exemple, l'emèrit rei espanyol. Si fos així, com s'ho faran per regularitzar-ho quan el fet inevitable de la mort arribi i els hereus passin comptes? Li desitjo llarga vida i que quan arribi l'hora final ja ens ho puguem mirar com un afer exterior, encara que com a catalans hàgim contribuït tant a omplir-li la bossa. Per tant, anem sumant setmanes, però aquell horitzó dels divuit mesos (setze o vint-i-cinc, tant se val) continua vigent. I mentre a l'Estat es van discutint per veure si fan o no fan govern, que segueixo pensant que el faran, sobretot depenent del que diguin les enquestes, aquí cal anar fent feina amagada, donant sensació de normalitat, encara que sigui discutint-se, i, com diu el president, nosaltres anem passant.