Relleu gironí a la UGT

Fa vuit anys, Camil Ros va deixar la direcció del sindicat UGT a les comarques gironines i el va substituir Dolors Bassa, actual consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del govern del president Puigdemont. I ara, vuit anys després, Ros s'acaba de convertir en el màxim dirigent de la UGT a Catalunya en substitució de Josep Maria Àlvarez, que se n'ha anat a dirigir el sindicat des de Madrid. Al marge de les interpretacions que pugui fer cadascú d'aquest clan gironí en llocs de poder, el cert és que el fet que Ros i Bassa hagin treballat braç a braç, o taula per taula, pot tenir les seves coses positives, però també de negatives. Ara han de fer-se a la idea que s'hauran de trobar cara a cara, potser ja ho han fet, defensant algunes vegades idees ben diferents o criticant la posició d'un o altra davant determinada situació laboral, conflicte o política ocupacional del govern. Segurament hi haurà situacions que no seran fàcils, però estan obligats a entendre's tant pel bé dels treballadors com de les empreses. Més d'un pensarà que defensar uns i altres és impossible, que els empresaris sempre van contra els treballadors. Vaig tenir l'oportunitat de “descobrir” un joveníssim Camil Ros quan la direcció del sindicat el va infiltrar discretament a la UGT gironina amb la intenció de posar-lo al capdavant. Era a final dels anys noranta del segle passat, i en aquell moment va agafar la majoria per sorpresa quan es va saber qui era la persona “escollida” per portar les regnes del sindicat. I és que no era d'aquí, que és el mateix que dir que no era gironí. No obstant això i la fama dels gironins de tancats, va aconseguir fer-se un lloc al sindicat, que va dirigir durant deu anys. En aquella època Camil Ros era una persona assenyada, que no feia estirabots ni cridava contínuament a la lluita sindical, però tampoc no s'arronsava. Dijous, just després de ser escollit, ja va dir que els sindicalistes, als despatxos, no hi fan res: “El sindicalisme es fa al carrer i a les fàbriques.” No voldria haver d'interpretar aquesta frase com una crida a la lluita sindical, en majúscules, ja passada de moda. Un company seu de farres nocturnes per Girona el va felicitar per Twitter recordant-li que “són temps de canvi”. Confio que Ros sàpiga que també per als sindicats. Vulguin o no, s'han d'adaptar a un nou escenari de relacions laborals.