Tenir pa a l'ull

Gran Enciclopèdia Catalana: “Tenir pa a l'ull: no veure una cosa que és evident.”

La culpa la tenen els Millet. Montull, Bárcenas, Urdangarin..., i tots els considerats corruptes. Han fet que les administracions públiques hagin agafat por, i cada passa que fan l'omplen de documents, proves, signatures, representacions, constatació de dades, auditories... Total, per evitar que un dia diguin als polítics que no ho han fet prou bé, i acabin pujant les escales del jutjat. Tot llisca molt lentament, i els que hi han de tenir tractes van de corcoll aplegant paperassa per qualsevol qüestió: se'n farien creus de com és de complicat que un conjunt d'havaneres cobri una actuació de festa major d'un ajuntament!

Però, enmig d'aquest desori, els responsables municipals acaben sense fer-se càrrec de qüestions evidents. Si els papers s'han fet bé, tot està bé! I vegin: l'única obra que el maldestre alcalde Ballesta va engegar va ser la transformació de la central del Molí en una llar per a gent gran. I va exclamar: “L'Ajuntament funciona!” Ves per on, l'obra ha quedat abandonada, tot just començar. Però si algú del consistori s'hagués preocupat de comprovar els antecedents de l'empresa adjudicatària al registre mercantil o fent servir una agència de recerca de dades per obtenir-ne l'historial i un perfil de l'actuació recent d'aquella companyia, ja s'haurien disparat les alarmes. Si, d'altra banda, algú s'hagués adonat que l'obra no es podia fer amb un 30% de rebaixa del cost calculat pels tècnics, ja era per tornar-ne a parlar. Es van presentar 19 propostes i aquesta va ser, a parer de l'Ajuntament, la bona! Segurament perquè era la més econòmica! I considerant que ja tenien les experiències del que va passar amb les obres del Teatre Municipal i del Pallol, que van tardar vuit anys!

Fem una proposta: abandonin definitivament aquesta obra, perquè no podem penjar els avis en un segon i un tercer pis a risc que el dia que es declari un incendi hagin de saltar tots per la finestra! A pocs metres d'allà, a la plaça Jordi de Sant Jordi, hi ha un local de planta baixa que ocupava la Universitat de Girona, abandonat fa més d'un any. El lloc és en una plaça interior, tranquil·la, sense trànsit, amb llibreries, bars i cinemes al voltant, i entenem que el local està equipat, tal com estava quan funcionava. Encetin converses amb la Universitat de Girona –als seus responsables els ha de caure la cara de vergonya de mantenir aquell lloc buit– i col·loquin la gent gran en un espai privilegiat, planta baixa, i possiblement amb menys cost que el que hauria comportat una reforma que, en tot cas, hauria costat el doble del pressupostat! Considerin-ho, per favor!