LA GALERIA
La Devesa, sempre
Els refrescos
i els cafès
que preníem asseguts
a les taules
del Rosaleda,
a l'entrada del jardí botànic encara dempeus
El tram asfaltat que hi ha darrere la Devesa, on fins ara hi aparcaven vehicles els dies que no hi havia mercat, es convertirà en un passeig per a la ciutadania amb ganes de moure plàcidament les cames. Temps era temps, l'any 1980, Narcís-Jordi Aragó va publicar un llibre en què considerava la Devesa el nostre paradís perdut. Ha plogut a bots i barrals des d'aleshores, i a la Devesa s'hi han fet un grapat de coses que en res l'han millorat com a bosc únic i monumental de plàtans. Tinc prou anys per recordar que va anar a terra un pavelló esportiu, on fins i tot s'hi havien celebrat combats de boxa, per edificar al seu lloc el que ara és el palau firal. Recordo també la construcció de l'Auditori i Palau de Congressos i la destrucció de l'estadi del GEiEG. M'estic referint a tres obres de ciment i rajols gairebé a tocar l'una de l'altra, allí on la Devesa gairebé confluïa amb la ja inexistent plaça de toros, ara també un altre palau, el de Justícia. L'indret on hi havia l'estadi del GEiEG i el seu entorn el van convertir en uns jardins, el regatge dels quals eixia d'un entramat subterrani de tubs que, en arribar les Fires i Festes de Sant Narcís, les màquines excavadores malmetien per poder-hi fixar un dels enormes pavellons de lona que acullen els participants en la fira comercial que, en aquestes dates, ocupa la Devesa entre el passeig de la Sardana i gairebé la riba dreta del Güell. Després de Fires, és clar, tocava reconstruir la desfeta, que proporcionava aigua als jardins fins a la propera edició. I posats a recordar, encara guardo a la memòria les imatges castrenses de l'Hípica, on els militars, amb la seva cavalleria, solien celebrar-hi esdeveniments eqüestres. Ara hi ha un prat verd en miniatura, presidit, un pèl de gairell, per l'escultura d'acer d'un llançador de javelina erigida en honor del desaparegut estadi. A l'altra banda del minúscul prat, hi trobem la piscina de tota la vida. Sí, faran un passeig per contemplar el Ter, però l'autèntic passeig, el que els gironins omplíem estiu rere estiu fins que la facilitat per adquirir un automòbil ens va dispersar, seguirà buit com ho ha estat des d'aleshores. Els refrescos i els cafès que preníem asseguts a les taules del Rosaleda, a l'entrada del jardí botànic encara dempeus, o els gelats que ens venien a la torreta adjacent... Pla Especial Devesa: http://www.girona.cat/devesa/docs/projecte_pe_devesa.pdf. Entreu-hi.