Reflexions a contrallum pel desencaix (i 2)

En aquest text es revisa la solidesa dels arguments relatius a les propostes de determinats partits respecte de les possibilitats d'un nou reencaix en les relacions econòmiques i financeres de Catalunya amb l'Estat. La crítica es fa des dels principis del federalisme fiscal i de les millores postulables en el finançament autonòmic actual per part dels partits no secessionistes. És clar que alhora són arguments pel contrallum de les raons dels partidaris del desencaix.

Les propostes i les incoherències dels programes de reforma pel reencaix a partir de la realitat de les pràctiques observades.

PSC: El pacte fiscal federal. Concateno aquí les parts més significatives d'un desiderata.

Orientado a la suficiencia de recursos (el concepte de suficiència va aparellat a unes necessitats de despesa estimades per algú en nom de totes o que cadascuna de les Comunitats fa valer les seves)... con consideración de la capacidad de generación de ingresos... para no impedir que las Comunidades Autónomas más dinámicas pierdan incentivos a seguir creciendo y aportando al conjunto, a través de su dinamismo. Per tant, ara sembla afirmar-se que qui més capacitat fiscal té hauria de disposar de més recursos, que s'amaga al raonament anterior que contravé els propis arguments. El programa socialista vol Solidaridad y ordinalidad... diseñando un sistema transparente y generalmente aceptado, si bé és prou sabut que quan el guany d'un és la pèrdua de l'altre, el generalmente aceptado esdevé eufemístic, i això ...tanto en referencia al nivelamiento de servicios como a las políticas de reequilibrio territorial. Confon així temes de solidaritat propis de serveis públics amb qüestions de desenvolupament regional, de dependència majorment privada. I ho vol assolir ...desde los principios de bilateralidad y multilateralidad; una aspiració de compatibilitat complexa si l'acord bilateral no és extensible al ‘multilateral' com ha provat reiteradament la realitat de les negociacions. Finalment, el programa parla de Regular efectivamente los instrumentos de discusión y acuerdo entre Estado y Comunidades Autónomas en este ámbito, reduciendo la posición tan prevalente del Estado en el Consejo de Política Fiscal y Financiera, y pasando la aprobación de las reformas por el Senado federal... con atribución ágil, automática e inmediata de los fondos recaudados, elemento esencial de una aplicación efectiva del principio de lealtad institucional. Y corregir las disfuncionalidades resultantes de los sistemas de convenio y concierto. Si això és així, no s'entén que en tots els anys de responsabilitat de govern a l'estat els assoliments hagin estat nuls.

Igual que en el Programa de Ciudadanos, passa a ser de comuna acceptació la introducción de una corrección por diferencias en niveles de precios entre CCAA, pel que fa a l'ajustament de capacitats de poder de compra, reiteradament negat en el passat, de manera similar a la proposta de implementar en el sistema el principio de la ordinalidad, fet que fa per una rectificació en tota regla.

Altres propostes comunes del nacionalisme espanyol contravingudes pels fets serien (i) es diu que l'impost de societats no es pot territorialitzar i es fa amb la seva aquiescència en el concert econòmic; (ii) que l'IVA recaptat s'ha de substituir per la imputació del consum interior relatiu, i es fa de manera diferent i desfasada en el temps en el concert basc, i (iii) es diu que el concert és insolidari i quan tenen aquells partits el govern no fan res per reconduir-lo. I amb l'esmentat acord de març 2016 PSOE Ciutadans de Reforma de la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (LOFCA), que corrija las insuficiencias del sistema y garantice los principios de autonomía, coordinación, solidaridad e igualdad, però sense esmentar un sol punt que eviti les incoherències i contradiccions entre autonomia i igualtat; entre suficiència financera i responsabilitat fiscal; sense reconducció ni transitòria ni definitiva del concert i conveni foral.