A la tres
L'ANC en el laberint
la sensació que, com en el Barça, s'han fos les piles
La feina que aquests anys ha dut a terme l'ANC és d'una vàlua irrefutable. I no ho és només per la capacitat de mobilitzar centenars de milers de persones l'11 de Setembre, i per haver fet aixecar un país (amb la complicitat d'Òmnium), sinó també per haver sabut arribar al teixit social de cada racó de cada poble i agafar-ne el bo i el millor, fos gent de partit o ciutadans conscienciats. L'engrescament va ser tan important, que ara hi ha la sensació que ha passat com en el Barça, que s'han fos les piles. Les agrupacions locals han abaixat molt la guàrdia i dins l'ANC sembla que hi ha més preocupació per qui mana què, que no per continuar mantenint aquesta línia tan extraordinària d'entusiasme col·lectiu. Qualsevol associació o entitat que té unes finalitats prou definides ha d'estar ben organitzada amb unes sòlides estructures de relació interna que permetin fer funcionar l'engranatge i arribar a tots els associats i a les agrupacions locals. Però, malgrat les dificultats que pugui representar el sistema assembleari, un ens com l'ANC mai no pot perdre de vista el seu origen participatiu. Qualsevol concessió en aquest sentit serà el principi de la fi, si és que ja no ens trobem en aquest pedregar. L'assemblea de diumenge serà determinant per saber el camí que ha de seguir l'organització que fins ara ha estat fonamental en el procés sobiranista.
El model de presidència i les pressions dels partits per controlar l'ANC són dos dels grans temes de fons a Manresa. La hipotètica reedició de Junts pel Sí en el cas d'unes cada dia més probables eleccions espanyoles és un altre dels assumptes a debat, perquè la posició d'ERC i CDC és divergent. Com ho és la possibilitat de celebrar un referèndum acordat amb l'Estat, la qual cosa és una expectativa ara per ara inversemblant. No estem parlant de detalls menors, i el problema principal és si la desmobilització de les bases de l'ACN també ha pres en l'estructura de l'organització o només ens trobem en un moment de transició fins que s'acabi de consensuar un full de ruta en ple laberint.
