Unió, novament

Unió a les comarques gironines torna a funcionar. No seria important si no fos perquè havien deixat d'existir tècnicament. La causa de la desaparició temporal ha estat la posició sobre el dret a decidir i en contra de la independència. A partir d'aquí les eleccions van fer cau i net i s'emportaren el poc que quedava. La manca de representació parlamentària va fer la resta. I d'aquí la nul·la presència als mitjans i la forçada aparició dels seus dirigents en temes banals. L'únic que els ha quedat són pocs regidors i algun alcalde: engrunes.

El discurs del renovat Xavier Dilmé és el de la proximitat al món municipalista. No es tractarà que siguin propers sinó de fer-ho sense entrar en conflicte amb l'AMI. Podran? Les derrotes que els han fet extraparlamentaris són de les que fan història. Al llarg de la història Unió ha patit altres derrotes, però com aquesta cap.

Coincideix que en totes les tensions que ha patit UDC sempre hi ha hagut Duran. I és digne d'estudi perquè les conseqüències mai han arrossegat el polític més estrateg de la Catalunya contemporània. Recordem el cas Treball, en què els empresonats foren dirigents de segona línia. Duran esquivava així les responsabilitats polítiques i penals pel finançament irregular d'UDC. També sembla que, casualment, l'afectarà ben poc el forat econòmic que té la formació. Podria ser que el seu ego de tocar poder li impedís seguir a l'ombra. I ara queda el gran forat econòmic de la formació en mans de l'exconseller Ramon Espadaler. Com podria ser una constant, l'embolic queda per als altres. L'habilitat personal i les dots de seductor són característiques d'aquest polític de grans virtuts com és Duran.

Ara que cal renovar el partit i començar de zero, es donen tres situacions que els seus seguidors en particular i tots els votants en general han de saber. La primera, com es pot anunciar una regeneració ideològica amb les mateixes persones i missatges que els van fer naufragar? La segona, com esperen que tornin afiliats que estan en altres formacions, com Demòcrates, que defensen un model diferent de societat catalana? I tercera, com funcionaran sense seus i
amb pressupostos magres?

La regeneració ideològica no se sosté amb els mateixos principis que els han fet fracassar com a formació. Els principis fundacionals del 1931 ja no són vigents. La reiteració en contra de la independència, i qui sap si també sobre el dret a decidir, és l'eix del discurs innovador. No cal esperar res de nou ni canvis substancials en un mercat polític que té el peix venut. L'existència d'un mercat potencial amb un client que ha perdut la confiança només es pot recuperar amb un discurs potent, renovat i clar.

Cal saber com retornaran el deute. Els ciutadans, a través dels bancs, no han d'assumir les pèrdues causades en gran part per haver estirat més el braç que la màniga. Es presenten dies difícils per a UDC, sobretot pel canvi sociològic a Catalunya. Tard o d'hora reflotarà i potser tindrà representació parlamentària. Hauria de ser així pel bé de la pluralitat social i ideològica catalana, que és diversa. La seva representació política també ho ha de ser. Unió és part d'aquesta realitat i cal que estigui a les institucions. Bon vent i barca nova, però millor sense Duran. Ells ho decidiran.