Opinió

De set en set

Pujol i Pizón

Cap al mes d'abril del 1960, un rumor corria per Catalunya. Franco havia decidit fer una visita a Barcelona. Algú hi afegia rumors, com que en el Consell de Ministres que se celebraria en aquesta ciutat s'aprovarien disposicions a favor de la llengua i cultura catalanes. En realitat no hi va haver cap concessió, si exceptuem la interpretació de La sardana de les monges durant la Demostración Sindical que va tenir lloc al Camp Nou el Primer de Maig. Quant a la resta, la catalanitat va seguir ignorada, com sempre.

Però la visita del Caudillo va tenir altres efectes, gràcies a l'oposició. Jordi Pujol, que havia impulsat amb èxit la campanya contra Luis Martínez de Galinsoga, es plantejava ara un objectiu més alt: donar a conèixer qui era en realitat el general Franco. No era el mateix sensibilitzar la gent contra el director de La Vanguardia que contra el cap d'Estat. Criticar Galinsoga, tot i ser perillós, no ho era tant com criticar Franco. Aquesta reflexió la va fer l'impressor Francesc Pizón quan Pujol li va presentar un full que es titulava Us presentem el general Franco. Pujol va insistir per tirar endavant la maniobra, i Pizón hi va accedir.

L'imprès es va publicar amb data 15 d'abril. El dia 30 del mateix mes, Franco arribava a Barcelona. Mentre Pujol i Pizón presentaven el general Franco, els diaris oficials s'encarregaven també de presentar un general Franco, molt diferent. Després van venir les detencions, tortures, consell de guerra i condemnes: set anys per a Pujol i tres per a Pizón.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia