Terrasses

Un dels atractius que té la ciutat de Barcelona són les terrasses dels bars i restaurants. Són un plaer per al vianant, per al foraster i per a la comunicació humana. Però tot de sobte ens assabentem que hi ha 2.578 terrasses afectades pel règim de les distàncies. No conec la normativa, però tothom diu que és un nyap i que ningú no hi posa remei. El Gremi de Restauradors opina que si s'aplica la reglamentació de les distàncies es perdran 4.000 llocs de treball.

Per què abraonar-se contra les terrasses, que són un plaer? Sospito que la cosa està relacionada amb l'espai públic i l'espai privat. No ho podem fer compatible? Jo crec que sí. És clar que les terrasses són un negoci, però amb les restriccions que ens vénen a sobre (6 de cada 10 perden entre el 50% i el 100% de taules i cadires) això vol dir que les que hi sobrevisquin deixen de ser negoci i per tant tancaran.

Jo no vull una Barcelona esquerpa que posa restriccions a tot. Hi ha carrils bici que, la veritat, molesten, però que són una alegria per als usuaris, i hi ha gossos que poden anar sense corretja, tot depenent del caràcter de l'amo que pot ser amable o agressiu. Però, vinga, si això els fa feliços...

Quan viatjo per Europa, si fa bo, la primera cosa és seure a terrasses meravelloses, que et donen descans, et refresquen i et fan sentir bé.

Però és que a més, les terrasses de Barcelona són un autèntic símbol de la ciutat. Al barri on visc, l'Esquerra de l'Eixample, les voreres són generoses i hi cabem tots. Que unes autoritats tancades al seu despatx em diguin com he de ser feliç i que tot estigui tan lligat a les ordenances em decep. Jo crec, i ho dic humilment, que regir una ciutat com Barcelona exigeix tenir sentit comú, palpar el que vol la gent i aplicar normes quan són necessàries però no quan no ho són.

No vull una Barcelona àrida i inhòspita, sinó acollidora i agradable. No feu malbé Barcelona, autoritats!