Enganxats

Michael Dickinson és el fundador anglès de la branca turca de l'stuckisme, un moviment artístic internacional dedicat a la promoció de l'art figuratiu. El 2007, Dickinson va exposar un quadre en què el primer ministre turc, Tayyip Erdogan, surt amb un cos de gos que porta una corretja amb els colors de la bandera nord-americana. L'artista va haver de fugir de Turquia per evitar que l'empresonessin durant un mínim de dos anys. El mes passat, el còmic alemany Jan Böhermann va llegir un poema al canal de televisió ZDF en què, entre d'altres coses, acusava Erdogan de maltractar els kurds i ser addicte a la pornografia infantil. És possible que Böhermann sigui processat, ja que una llei alemanya antiquada prohibeix els insults públics a caps d'estat estrangers. Ambdós incidents han donat peu a debats intensos sobre si existeix o no el dret a insultar una persona determinada; en aquest cas, un dirigent autoritari que té les mans xopes de sang, però una persona, al cap i a la fi. Aquí, per contrast, es veu que no es pot ni insultar un miserable llibre escrit a 28 mans fa 38 anys. Empar Moliner en va cremar un facsímil (parcialment) a TV3 i per poc que no la porten de dret als jutjats, a més d'insultar la seva persona públicament a tort i a dret. Si la censura exercida pels governs turc i alemany era una bestiesa, la que ha patit la Moliner es pot resumir amb un mot tan anglès com intraduïble: bullshit; que els de la CCMA farien santament de buscar al diccionari, avui mateix, si pot ser.