Dos països diferents

Va molt més enllà del debat jurídic o competencial.
La Generalitat dicta normes (per combatre la pobresa energètica o el fracking, gravar l'energia nuclear o protegir el petit comerç) i l'executiu estatal i, per extensió, el TC les tomben perquè diuen que en això manen ells “i punt”. I ni fan ni deixen fer. El conflicte permanent entre governs traspua una llunyania que no és conjuntural, ni tan sols política. Catalunya vol governar-se perquè té una visió més avançada de molts aspectes,
i ho pot fer millor que si qui decideix és fora, ni que sigui perquè enfoca els problemes amb més proximitat i ganes de resoldre'ls. Cal que parlin els governs –no té sentit que no ho facin–, però no s'entendran mai del tot: per alguna cosa representen dos països diferents.