Plou, però plou poc

Carrego prou anys per recordar, revisar i comparar temps passats amb els d'ara mateix, i Déu n'hi do dels canvis i variacions que hi ha hagut des d'aleshores, és a dir, des de la meva joventut fins a aquests moments. Com és lògic, accepto el progrés humà com a factor determinant de la majoria de transformacions socials, encara que en alguns aspectes sembla que hàgim anat enrere. Però hi ha una altra cosa, en part o en molt bona part deguda a la nostra activitat entre creativa i destructora que també actua directament, any rere any, sobre els canvis i variacions en qüestió: la incidència de la contaminació ambiental en el canvi climàtic. Ara els presentaré un exemple que potser no hi tingui res a veure, vés a saber, encara que m'hi hagi fet pensar, i força: els cicles atmosfèrics a les nostres terres. Quan jo encara no havia fet el servei militar, i també uns anys després, les inundacions tardorals a Girona eren un mal gairebé endèmic. L'Onyar es desbordava perquè el Ter també baixava carregat d'aigua de gom a gom i no el podia engolir. A més, allí on ara hi ha el pont de Pedret, una mica abans del lloc on conflueixen els dos rius, hi havia una petita central hidroelèctrica, la que alimentava, si no vaig errat de comptes, la il·luminació nocturna dels carrers i places de la ciutat. Com és natural, aquella estructura reduïa la rapidesa del cabal, i si l'Onyar baixava massa carregat, com ocorria durant les fortes pluges de finals d'octubre, acabava sobreeixint i inundant gran part de la zona urbana que hi és més o menys a tocar. Hi ha fotos de persones navegant en piragua pel carrer de la Cort Reial, i recordo com els botiguers de la Rambla i el carrer de l'Argenteria aixecaven murs de contenció amb rajols a la porta dels seus establiments perquè no hi entrés l'aigua.

Tot això ja és història. Des de fa molt de temps, les pluges han esdevingut a les nostres comarques un fenomen infreqüent i escàs. Recorda algú com se'n deia de la Garrotxa? Se'n deia “l'orinal de Déu”, perquè hi plovia a dojo. Fixeu-vos que quan els homes i les dones del temps anuncien pluges a Catalunya, on menys aigua cau és a aquest estimat geogràfic nord-est. Per cert, en algun lloc pròxim a l'església de Sant Nicolau i el monestir de Sant Pere hi ha una làpida en la qual s'hi pot llegir: “Por los que el Galligants fiero arrastrara en su furor, misericordia, Señor”.