El camí és molt clar

La percepció que tinguin a Madrid no la sé ni m'importa, però m'agradaria que aquí, a Catalunya, tinguéssim clar quin ha estat l'element que ha fet impossible un acord d'investidura i de govern a Espanya i que ha comportat que hi hagi una repetició de les eleccions. Diguem-ne Catalunya, diguem-ne el procés d'independència, diguem-ne la falta de voluntat i de capacitat dels partits espanyols per afrontar-lo políticament. Ja som conscients que és impossible que el procés català pugui tenir mai una majoria de vots al Congrés dels Diputats, però n'hem de ser tant o més que els resultats dels partits independentistes en les últimes eleccions generals han suposat un bloqueig decisiu perquè es pogués produir una investidura i es pogués formar govern. I això té un valor incalculable.

És cert que en la falta de possibles acords d'investidura i/o de govern entre els partits espanyols hi ha la seva falta de cultura de pacte, la poca profunditat democràtica dels partits i els seus dirigents (que en lloc de tendir a la millora amb el temps, empitjora) i el pes dels interessos partidistes per sobre del bé comú, que no deixen de ser diverses cares de la mateixa moneda. Però el desencadenant que ha posat en primer pla tots aquests defectes i mancances, atesos els resultats del 20-D, és el repte democràtic que té plantejada la majoria social i parlamentària de Catalunya respecte a l'Estat. Un pacte d'esquerres (teòriques, si parlem del PSOE) no ha estat possible, entre altres raons, pel bloqueig de no compartir la solució del referèndum per a Catalunya. El pacte de dretes no sumava. I em direu que el gran pacte PP-PSOE (i C's) sí que era possible pel sol fet que comparteixen la idea de sagrada unitat d'Espanya. Sí, però la discrepància en la forma de mantenir-la blindada ha estat decisiva per evitar la gran coalició espanyola.

El desencert dels partits independentistes (i ara no s'hauria de repetir, tot i alguna primera presa de posició) va ser no haver fet un front comú explícit, que hauria permès que els moviments associats a Podemos no s'haguessin pogut presentar com a guanyadors a Catalunya d'aquelles eleccions. El projecte que va guanyar a Catalunya va ser l'independentista, però les dues llistes no ho van fer visible ni vendible d'aquesta manera.

Tots són factors prou clars per saber, si s'és hàbil i es té clar l'objectiu, com s'han d'afrontar les eleccions generals del juny des dels partits independentistes, inclosa la CUP, que hauria de donar suport a un vehicle comú. I mentrestant, posar en evidència el govern espanyol i l'Estat amb els recursos d'inconstitucionalitat. Només així pot arribar, des d'Europa i la resta del món, l'impuls per a la resolució favorable del procés d'independència.