Sentit d'estat

Sa majestat el rei, etcètera, signarà avui el reial decret –per això és reial– que fixarà automàticament el 26 de juny com a data per a repetir les eleccions fracassades. Aquesta gent, els uns i els altres, es passen tot el sant dia amb la Constitució en la boca, però a l'hora de la veritat constitucional, a l'hora de les responsabilitats i els pactes d'estat, no tenen dents. Tres dels quatre grans partits que es rifen la governabilitat d'Espanya fan pinya quan es tracta de defensar la unitat de la pàtria. Però quan cal demostrar si tanta pàtria té cap sentit, la unitat només és territorial. Espanya, doncs, obre de nou la magrana de les eleccions. L'angelical electorat que no s'abstindrà i que acudirà a urnes per veure si d'una per totes l'artefacte té algun sentit faria bé aquesta vegada de ser més exigent. Com que hi ha la raonable possibilitat que els resultats no siguin gaire diferents, haurien de demanar als seus representants que els diguessin amb qui volen pactar, per si paga la pena perdre la jornada. El PP ja ho ha dit. Pactarà amb ell i amb Ciutadans i el PSOE, sempre que Rajoy sigui president. No pactarà amb ningú perquè ho sigui un altre. Ciutadans ja ho ha demostrat: pactarà amb qui sigui menys amb els dimonis: és a dir, Podemos i la brossa independentista. Podemos, també. Pactarà amb tothom menys amb el PP i Ciutadans. I el PSOE? Vet ací el tendre. Perquè és el PSOE qui decideix si anar a urnes té sentit. I per ara només vol pactar amb Ciutadans. Doncs, no en té.