La Girona que volem

La governança d'una ciutat és la gestió de les immediateses del present i la transformació de les estructures de futur. El dia a dia, d'una banda: s'han d'atendre les necessitats dels veïns, cal tenir cura de la neteja, del mobiliari urbà, del funcionament del transport públic i dels equipaments municipals. Però també és important treballar sempre amb mirada llarga i visió de futur: ordenació urbanística, model comercial, foment de la cultura i reducció progressiva de les desigualtats entre persones i entre barris. Això és el que defineix un model de ciutat o un altre, i el que requereix que els servidors públics –si em permeten la cèlebre cita– es fixin més en les properes generacions que en les properes eleccions.

El nostre grup observa amb preocupació la manca de model clar per a Girona. Hem reclamat constantment la confecció de plans estratègics en àmbits tan rellevants com la cultura, el turisme i el comerç. Cal que ens dotem d'horitzons per orientar l'acció del dia a dia i avançar, de mica en mica, cap a la ciutat que volem.

Al nostre entendre, els reptes que tenim al davant són molts. La Girona física, d'una banda, que cal ordenar: les entrades a la ciutat –especialment el carrer de Barcelona– i la confecció i el desencallament dels plans especials de la Devesa, de Sant Narcís o de les Pedreres. També urgeix abordar la problemàtica de la mobilitat a la ciutat de forma integral i sense pedaços. Hem de racionalitzar el trànsit al centre i apostar clarament pel transport públic i la mobilitat alternativa.

Cal, alhora, generar noves centralitats i eradicar fronteres físiques i socials entre barris. Els servidors públics hem de vetllar perquè la qualitat de vida d'un gironí no depengui de la zona on viu. Cosir urbanísticament la ciutat i actuar-hi socialment per aconseguir una Girona més cohesionada i més justa, amable per a tothom.

Aquesta amabilitat té molt a veure també amb les oportunitats que ofereix la ciutat a la seva gent. No podem fiar-ho tot al turisme: cal diversificar la nostra economia i apostar per un model de base productiva, que generi valor afegit i d'elevat complement social. Hi ha camí per córrer, com l'economia verda o nous sectors vinculats al coneixement. Tenim una UdG amb el potencial de generar sinergies molt positives amb relació a les nostres empreses i als nostres treballadors, per crear ocupació estable i de qualitat.

Per acabar, pel creixement humà i intel·lectual, ens hem de singularitzar com a ciutat culta i educadora tant a l'hora de promocionar-nos externament com a l'hora de fer arribar la cultura a tothom. Hem de tenir tota l'ambició per projectar-nos al món, però també tota l'atenció per no descuidar la cultura de base en benefici d'un model d'aparador que no compartim.

Segurament em deixo moltes coses. Però he intentat apuntar algunes claus i reptes que té Girona al davant i que cal abordar entre tots i totes. Bauman diu que una ciutat és una col·lectivitat d'humans unida per una xarxa de projectes. Donem projectes a Girona. Els necessita.