Full de ruta
L'espectador és el bou
els activistes animalistes de “provocar” amb la seva sola presència als correbous estan justificant implícitament la violència
Mas de Barberans ens recorda com ningú el component més animal de l'home –i de la dona– modern, els instints primaris que ens emparenten –a uns més que a d'altres– amb els avantpassats de les cavernes. Mas de Barberans tensa el fil de la història que entronca amb el passat troglodític i evidencia el romanent cavernícola de certs éssers humanoides de la societat del segle XXI, per bé que l'habitant d'aquella zona, 6.000 anys abans de Crist, era capaç de reproduir manifestacions culturals catalogades com a patrimoni de la humanitat –l'art rupestre de la serra de Godall–, mentre que el protaurí dels nostres dies reprodueix aquelles escenes de caça però en viu: caça a l'animalista.
El més feridor de la violència exercida contra dues activistes d'Anima Naturalis espectadores del correbou a la plaça de Mas de Barberans –bonica localitat ebrenca, balconada privilegiada del Delta, no us la perdeu!– van ser els aplaudiments d'una part de la gernació congregada quan un dels energúmens va destruir la càmera d'una de les agredides. Allà on nia la intransigència hi acaba niant també la violència. Quan la plaça aplaudeix un correbou, la frontera entre qui és animal i qui és persona es fa pantanosa, però quan la plaça aplaudeix una agressió a persones, tururut pa amb oli. L'espectador és el bou.
Els protaurins que acusen els animalistes de “provocar” amb la seva sola presència als correbous per comprovar i enregistrar si es compleix escrupolosament la llei estan justificant implícitament la violència. ¿Com no ho han de fer si parteixen del maltractament als animals com a divertimento? Agafeu-vos, perquè la temporada només ha fet que començar i ja s'han registrat dos incidents.
Diu que quan un gos mossega un home no és notícia. La notícia seria que un home mossegués un gos. Per què, doncs, que Mas de Barberans celebri un correbou no és notícia?
