Fal·lera senil per un cul

Un telefèric per pujar al castell del Montgrí des de Torroella va ser la proposta frustrada d'un president de la Diputació de fa un quart de segle, sorollosament rebutjada per la vila reial estada. La justificació més pietosa d'aquell intent –i, a la vegada, típic xantatge emocional– va ser que s'havia de facilitar a la tercera edat l'accés a la baluerna que Jaume II va deixar inacabada. La tercera edat. La que Renfe a la targeta de les rebaixes per a avis adjectiva de dorada, talment com els anuncis d'adhesiu per subjectar pròtesis dentàries, i de compreses no pas precisament per contenir la regla. Aquesta dimensió tan democràtica que és el temps m'hi ha conduït ineluctablement, com fa amb tots els vius. Arribat que hi sóc, veig que la llinda del portal, ni està maquillada com Aschenbach a Venècia, ni posa lasciate ogne speranza. Perquè aquest inexorable –el pas dels anys– ha de venir acompanyat pel seny/renúncia a certes atraccions de la fira de la vida, i per assumir que enfilar-se pels cims és cosa dels joves d'avui i de quan ho havíem estat. I que ara toca contemplar les alçàries des del còmode i més segur peu pla, adient a la pèrdua de reflexos, l'osteoporosi, el mal trascamar... dels, si no en volem dir vells, deixem-ho en grans.

Hi pensava ara que Girona ha instal·lat cinc graons per facilitar al jubilat universal la celebració “100% segura” d'un ritus turístic més. Amb tot, si l'escàs senderi de certs sexagenaris, septuagenaris... no els fa ser prudents, en tornarem a parlar, d'aquest servei consistorial: l'estretor de l'artefacte metàl·lic i l'única barana que hi han posat dubtem que garanteixi “el 100% de seguretat” (patètica frase que, en positiu i en negatiu, sentim tan sovint als polítics); abans o després d'alguna patacada hi afegiran la segona barana que, indignat, algun client de l'Imserso ja ha exigit. Llavors l'artrosi que viatja en autobús, i que s'arraïma al/a la guia amb banderola, tindrà garantit aquell 100% de seguretat? Segur que tampoc, i és quan els tour operators reivindicaran a la plaça del Vi que amb la inseguretat “tolerància zero” (una altra estupidesa reiterada), i arribarem a les opcions en cua de peix. U: muntacàrregues hidràulic que alci, acotxat convenientment, el pensionista fins al nivell del popular cul. Dos: braç articulat, dels de carregar palets de totxos a les camionetes, que aixequi una gàbia de l'estil de les besugueras del Cantàbric, posada vertical, que permetria al padrí de besar amb quasi el 100% de seguretat aquesta marededéu civil de l'episcopal vila.