Tu també seràs autònom

Fa un parell de mesos va aparèixer un article interessant a la revista de OuiShare amb el títol L'economia col·laborativa s'ha acabat. Per als que no estiguin al cas, OuiShare és una organització sense ànim de lucre que té per objectiu promoure una comunitat de ciutadans globals, institucions públiques i empreses que possibiliti que les persones tinguin accés als recursos i oportunitats que aquestes necessiten per prosperar. El seu web diu: “Creiem que una economia basada en els principis comunitaris com ara l'intercanvi, la col·laboració i la transparència pot resoldre molts dels complexos desafiaments que enfronta el món.” En l'article, Arthur de Grave, autoproclamat postcapitalista i editor en cap de l'edició francesa de la revista, assegurava el que uns quants ja imaginàvem. L'economia col·laborativa amb la seva ideologia amable i inofensiva del compartir serveixen de tapadora grollera de les estratègies d'adquisició d'expansió de les plataformes californianes d'internet. Amb molta música de violí, això sí, per part dels predicadors de la revolució tecnològica, mitjans de comunicació i empreses que es beneficien directament d'aquesta confusió. En l'epicentre de la crítica hi situava el fet de descansar de manera massiva en treball no assalariat. És allò d'Uber, la companyia de taxis més gran del món, no té cap vehicle propi. O Airbnb, l'empresa d'allotjament més gran, no té cap immoble. L'economia col·laborativa no és altra cosa, doncs, que un mode d'organització del treball inèdit i massiu que descansa en feina poc o gens retribuïda.

L'article distingeix tres tipus de treball generat. Un. El digital o proletariat informàtic (vostè i jo) que entra de franc informació a les plataformes per tal que altres (Facebook, Vuze, TripAdvisor) comercialitzin amb ella. Dos. El treball amateur bescanviat a la manera de banc del temps, força més minoritari. I tres. El treball autònom, resultat del procés de digitalització i automatització de la nova economia, que no fa res més que substituir treball estable per autoocupació. La desaparició del treball estable per compte aliè suposa el desafiament intel·lectual i polític més gran dels nostres temps, sosté. I les evidències s'acumulen. Mary Elliott, conductora d'Uber a Detroit, assegurava fa uns dies al seu compte de Twitter que feia 2,8 euros l'hora. Amazon contracta ara jubilats i aturats per transcriure fotos de rebuts de supermercat a l'ordinador, a 8 cèntims el tiquet. Mentrestant, la població dels EUA que genera ingressos a través d'aquestes plataformes es duplica cada any.

Un altre francès, Michel Houellebecq, a Les partícules elementals, sostenia que no hi ha moda vinguda dels EUA que no hagi aconseguit inundar Europa Occidental uns anys més tard. Ell parlava de la cirurgia estètica, però aplicada a l'economia col·laborativa l'afirmació aguanta perfectament l'ús de l'analogia.