L'últim miniarticle del desossat

Dels Amics de les Flors, amb l'excepció del fet que basteixen la majoria dels treballs de l'exposició, ningú en sap res. El canvi d'actitud dels últims anys de l'interlocutor únic, l'Ajuntament, ha donat importància a l'associació, ha despertat l'interès i ara ens trobem amb grups d'experiència i coneixements del medi floral.

En aquest moment cataloguen coneixements i pràctiques per redactar un manual inexistent fins ara. Durant l'any es reuneixen una colla de vegades per organitzar-se. Amb dues o tres reunions prèvies, uns tres mesos abans de la data pactada amb l'Ajuntament, per començar a planificar i procedir a l'avaluació de flors i tota mena de materials, els associats fan la feina prèvia.

Hi ha cada any un estira-i-arronsa en el repartiment d'espais. Montse Galí, amb el tremp d'un director d'empresa, escolta, pensa i ordena. La segona, Rosa M. Plana, és com una calca movedissa. Perdó! Disset experimentades membres constitueixen directiva o consell. Tenim membres que ja exhibien flors als anys 70 a Sant Pere. Jo, el president –des del 1978–, més que presidir aconsello. Els vells amics diuen que de l'exposició ho sé tot, tot i tot. Acompanyo on sigui i qui sigui i reparteixo experiència, de la qual en tinc un magatzem. No existeix retribució de cap mena, dieta o subvenció ni ara ni mai.

Una marxosa sardinada a la plaça dels Jurats, una vegada a l'any, liquida malentesos i oblida greuges. Esperem i creiem que la relació amb el nou Ajuntament serà fàcil!