Són esquerra?

Les grans fortunes que defrauden –rics de veritat– es freguen les mans quan partits dits d'esquerra proposen apujar els impostos que paguen treballadors i jubilats. Aquests dies reciten un altre cop la cantarella inspirada en la ignorància ingènua o en interessos foscos: que paguin més els que ja ho declaren tot. No diuen que abans d'augmentar impostos cal obligar que tothom en pagui. És la cantarella plaent als aprofitats de l'economia submergida, sicavs i societats fantasma dins i fora de paradisos fiscals. En un país amb xifres colossals de frau és propi de la dreta egoista fer pagar més als qui ja ho paguen tot. La Generalitat ha de recaptar més. Però ¿només a costa de la gent honrada? ¿Per què els partits d'esquerra no posen la lluita contra el frau com a primera fita fiscal? ¿Per què opten per la solució hipòcrita d'incrementar la recaptació per l'IRPF, confiscadora de salaris i pensions? Diuen, de bona o mala fe: “Que paguin més els que guanyen més.” Amaguen que els que pagaran més són “els que ho declaren tot”: assalariats i pensionistes, sense excepció; i autònoms, pagesos i empresaris honrats. Fa pena que aquesta esquerra, aliada potencial de rics estafadors, ignori la seva pròpia tradició a la Catalunya republicana. Fou un ministre català, Jaume Carner i Romeu, l'autor de la llei espanyola del 1932 que feia pagar per signes externs. Pagava més qui més gastava en cotxes, joies, embarcacions i residències de luxe. Carner era un progressista intel·ligent, transparent, amb sentit comú.