Currículum de fracassos

Johannes Haushofer és un professor de la Universitat de Princeton que acaba de revolucionar el món acadèmic. Per una investigació inèdita o un premi? No. El mèrit que converteix Haushofer en una celebritat és haver redactat un currículum de fracassos. Conscient que el currículum és precisament el condensador (sovint exagerat) de tot el que un vol dir elogiosament d'un mateix, el professor n'ha invertit el sentit i ha recopilat tots els casos en què ha sigut rebutjat com a docent –a Harvard, a Berkeley, al MIT, a Yale, a Standford, a Chicago, a Berkeley, a la London School of Economics... I fins i tot a Princeton!– i les beques que li han denegat. “La majoria de coses que intento fracassen, però els fracassos són sovint invisibles, mentre que l'èxit resulta visible”, explica Haushofer.

La iniciativa del professor de Princeton és un imant: el fracàs reconcilia amb l'autenticitat. Curiosament, però, el gest no ha sigut imitat per cap actor de l'auca espanyola. Albert Rivera, per exemple, podria confessar obertament que totes les cites de Churchill i Víctor Hugo amb les quals esquitxa els seus discursos no provenen de lectures pròpies, sinó d'un llibre de cites que li va regalar Juan Carlos Girauta. Pablo Iglesias podria confessar que quan critica els mitjans de comunicació és un somriure del destí, perquè sap que tothom sap que ell no va emergir precisament d'un seminari celebrat a porta tancada en el silenci del mont Athos. Pedro Sánchez podria confessar que, tot i ser economista, flaqueja en matemàtiques quan vol convèncer tothom que en un Congrés de 350 diputats aplegar una majoria de 130 “suma, és clar que suma!”. I Florentino Pérez podria confessar que l'operació reformista del 1986 amb Miquel Roca va ser un fracàs i que per això encara veta l'ús del català al Bernabéu, perquè, trenta anys després, escoltar la llengua de Fabra encara li reobre la ferida no curada.

Al tancament d'aquesta edició, però, ningú no havia imitat Haushofer.