Temps d'Arnau

La relació entre Temps de Flors i l'art és molt directa, fins i tot podem aventurar que són parts de la mateixa cosa. Els límits d'un i d'altre no sols no estan definits sinó que, volgudament, interaccionen i es complementen. L'expressió artística de Temps de Flors no és discutible, més enllà de les sensibilitats personals i qualsevol altra expressió d'art momentània hi encaixa perfectament. El dissabte 7 de maig hi havia una feliç coincidència entre actors i productes gironins d'una altíssima qualitat. Al matí, en un dia grisós que amenaçava una pluja que no va arribar, s'inaugurava Temps de Flors amb una gentada impressionant. Girona va quedar col·lapsada des de les primeres hores del dia, tota, carrers, patis, portals, escales, esglésies, espais comuns, edificis destacats, de tal manera que es feia impossible accedir a alguns dels espais tradicionals sense haver de fer llargues cues com aquelles que es fan als grans parcs d'atraccions. De fet, Girona s'ha convertit en aquesta darrera setmana en un gran parc d'atraccions artístiques. Ha estat una aventura carregada de paciència per entreveure, en molts casos solament entre paraigües i caps, grans composicions en plena vitalitat, la que hauria perdut a mesura que passessin els dies si no fos per la pluja que ha mantingut fresca la flor natural.

Com sempre la catedral ha aplegat importants aglomeracions de gent que, entre passes curtes i fotos, trencaven la paciència necessària quan despreocupadament hom seguia el curs de la visita entre fotos i somriures. Ha estat un Temps de Flors cultural, ple d'actes musicals que feien de la ciutat un teatre general obert als visitants i una explosió d'art, cultura i tradicions. Recitals i concerts, representacions teatrals al carrer, la festa major del barri de l'Eixample, amb havaneres i el tradicional cremat.

En la vessant plàstica, les aquarel·les, les d'en Josep Arnau, enginyer, expolític, exdirector de la Politècnica i de la UNED a Girona i amic, artista i aficionat a moltes coses, al golf per exemple, a la música i a la broma fina, amable i transparent. La inauguració de la seva exposició a la llibreria Empúries el mateix dia en què la ciutat esclatava de flors era com un programa fet a mida. Ple a vessar, en just paral·lelisme al de la ciutat, en Josep ens presenta la ciutat a través dels seus ulls, amb traços intencionadament imperfectes però contundents que deixen entreveure la bondat de les formes des de la interpretació personal.

La Càtedra de Ciència i Humanitats de la Fundació Bofill aportà, més enllà de la ciència mèdica, també l'humanisme indispensable per a la comprensió integral de la persona. L'Arnau ha transportat al món de l'art la seva maduresa personal, energètica i vital tal com és ell, així. Paraula, art i música aplegats en un sol acte, expressió sublim i alhora planera, oportuníssim en un dia pletòric de sensacions.

El paral·lelisme entre Temps de Flors i Temps d'Arnau semblava, jo diria que sí, fet expressament. Col·lapse també, a la llibreria Empúries amb totes les patums presents: alcaldessa, regidors, president de la Diputació, expresidents, presidents d'entitats, gent de la cultura, familiars i amics. Tot en un sol dia. A vegades s'haurien de separar les coses perquè tot estigui més ben repartit, tinguin més ressò, i puguem anar a totes, les puguem viure més intensament i el sentit de ciutat quedi més ben reflectit.

Conclusió a tot plegat, jornades intenses, plenes de sensacions i d'emocions, amb èxtasi col·lectiu i col·lapse general. Cultura, sentiment de ciutat i orgull gironí. Felicitats a tots, als organitzadors de la 61a edició de Temps de Flors i a en Josep Arnau que, junts en aquest dia, van ser la síntesi perfecta. Temps d'Arnau. Fet i dit!