‘Nació cultural catalana'

La premsa hauria de desbrossar denominacions que considera indiscutibles però que no responen als fets. Els fets són indiscutibles. Hi ha una pila de diaris, ràdios i televisions que consideren Meritxell Batet “la candidata del PSC per a les eleccions del 26 de juny”. Res més lluny de la realitat. El PSC no té candidat per a aquestes eleccions. O sí. És del PSOE i es diu Pedro Sánchez. Perquè Sánchez és el candidat del PSC a la presidència del govern espanyol. Batet és tan “candidata” com José Zaragoza. Candidata a diputada. I gràcies. Feta la prèvia, que és important, cal entrar al moll d'aquesta columna. Ahir la cap de llista del PSC per Barcelona i candidata a diputada va afirmar que Catalunya no ha d'aspirar al concert econòmic de què gaudeixen –mai més ben dit– bascos i navarresos i va rebutjar qualsevol referèndum de part. Això ja ho sabíem. Per aclarir encara més dubtes, Batet va definir Espanya com “una nació de nacions”, en la línia dels constitucionalistes espanyols menys agressius. Catalunya, doncs, és una “nació” en aquest allipebre? Sí i no. Per a Batet. Catalunya vindria a ser “una nació cultural”. Això és ofegar el vi. L'adjectiu “cultural” desdramatitza per a segons qui el substantiu “nació”. Però l'intent és incorrecte. Si Catalunya fos una nació només “cultural”, aquesta nació “cultural” serien els Països Catalans, perquè ni la llengua ni la cultura catalanes s'acaben en les quatre províncies administratives. Ho sap Meritxell Batet, que és pancatalanista?