El príncep i la corista

Va vendre més de 100 milions de discos; va protagonitzar un dels concerts més vistos de tots els temps (140 milions de persones, a Miami, el 2007); va treure 39 àlbums al llarg de 37 anys i utilitzava 17 pseudònims per escriure desenes de cançons per altres artistes; segons Eric Clapton, era el millor guitarrista de la història del rock; i durant els anys 80, si més no, ens feia la vida força més suportable del que altrament hauria estat. Prince va morir fa un mes i encara no se sap de què. Dit això, sembla que The Guardian, juntament amb algun altre diari, pot haver descobert la veritat: Prince patia d'un dolor considerable a ambdós malucs, causat per tants anys de ballar amb botes de talons alts; per tant, diuen, prenia quantitats ingents d'opioides receptats. O sigui, per compensar la seva estatura més aviat baixa a l'escenari, Prince havia de portar un calçat que acabaria arruïnant la seva salut. Ara bé, Sínead O'Connor –que va arribar a la fama gràcies a una cançó de Prince– ha insistit que aquest va morir a causa de les “drogues dures” que va prendre, segons ella, durant dècades. Som molts que ho dubtem, atès que, sent un bon vegà, Prince no tenia el perfil típic d'un drogoaddicte empedreït. Però mai se sap: fa molts anys, quan jo vivia al sud de Londres, es va obrir una botiga de productes vegans tan naturals que, en entrar-hi, s'hi podia flairar l'aire dels camps d'on provenien. Doncs bé, a la mateixa botiga, per a certs clients selectes, també es despatxava heroïna.