Els experts

Reconforta veure la mitjana d'edat de l'equip d'experts que va presentar fa uns dies Pedro Sánchez. Reconforta perquè anima a pensar que fins i tot a aquells que comencem a arribar a l'edat gloriosa de la jubilació ens queden encara uns anys de coll per poder aspirar a ser algun dia uns experts. N'hi havia, això sí, alguns –i algunes, ep!– de més joves. Però tampoc no tant. De quaranta per amunt, que deu ser l'edat aquella en què es deu poder començar a aspirar a ser un expert –o una experta, ai!– en alguna cosa. En Sánchez va presentar-nos tot l'equip en un camp de futbol de l'Hospitalet de Llobregat. La relació era ben fàcil: equips, amb futbol. Ja ho veuen. Drets o asseguts en una banqueta davant d'una de les porteries, en veure'ls, vaig pensar que tots plegats servirien més per fer un bon equip de petanca. A alguns, com a l'exministre Josep Borrell, els coneixereu per les seves obres. No sé si ho recorden. Però, en qualitat de ministre d'Obres Públiques del govern de Felipe González –quin altre gran expert!–, fa un xic més de 25 anys en Borrell va venir a Girona a inaugurar una variant. Un dels que s'hi oposaven va ensenyar-li el cul. El vaig tractar. Si no fos que en aquells anys encara devia anar a estudi, el del cul hauria pogut ser un més de la tribu de l'Anna Gabriel. El ministre Borrell va mirar un moment aquell cul. Després, va abaixar el cap, va tallar la cinta i la variant va quedar inaugurada. Encara funciona, però avui quasi ningú no diria que tingui la utilitat que resulta que té encara en Borrell. Sí, amic Sánchez, un gran expert, l'exministre.