Morir és car

Fira de Girona va acollir fa molts anys una fira, Funeràlia, que pel seu nom ja es pot veure que estava dedicada a tot allò que envolta el món funerari. Entre les coses que cridaven l'atenció d'aquesta mostra, que eren moltes, n'hi havia una que inicialment no formava part del programa però que era molt significativa. I és que Funeràlia feia que al pàrquing de Fira de Girona hi hagués una acumulació de cotxes de luxe, o de gamma alta com en diuen ara, mai vista. En aquell moment, el comentari va ser que aquesta acumulació de cotxes, que eren dels expositors, era la prova irrefutable que la mort és un gran negoci. I, de fet, sembla que continua sent-ho. Ja no es tracta només d'allò típic que no es queden mai sense clients. És que si viure és car, morir és la guinda que acaba de rematar qualsevol. Mai millor dit. Cíclicament s'ha debatut sobre el sector de les funeràries i per què enterrar algú resulta tan car. Tot apunta al monopoli de facto que hi ha, malgrat que la llei parla que les autoritzacions han de respectar la lliure competència. I quan no hi ha competència, ja se sap què passa amb els preus. A casa nostra, un dels debats més recents va començar a Girona i durant les últimes setmanes s'ha anat estenent a altres poblacions de l'entorn. A Girona, el mes passat es va vendre a bombo i platerets que s'havia arribat a un acord perquè el paquet bàsic per poder enterrar una persona costés 1.596,39 euros. Fins a aquell moment, en costava 2.362,51. A uns el preu del paquet bàsic els semblarà com si fos un enterrament de gamma alta. I a altres, barat, sobretot si han passat pel tràngol de perdre una persona propera i han comprovat que aquestes xifres es multipliquen per dos o per tres. És cert que n'hi ha que, afectats per les circumstàncies, es poden deixar portar. No fa gaire una persona confessava que quan et posen al davant tot el catàleg de serveis, ja ho fan de tal manera que acabes tirant cap amunt. I això és el que no és ètic. No ho és aprofitar-se de la feblesa dels altres provocada per la situació, per fer més negoci. Com tampoc no és ètic, i molt menys legal, que no hi hagi la necessària i obligada lliure competència que permetria comparar i triar en comptes d'haver d'acceptar, tant sí com no, una sola opció. Ja és hora de no mirar cap a un altre costat i de posar fi a tanta prepotència.