Criminalitzats

El Barça és més que un club perquè ho vol la gent, no perquè cap persona, ni tan sols el president de torn, ho decideixi pel seu compte. Adquireix aquesta dimensió simbòlica i reivindicativa perquè més catalans que menys l'utilitzen, en un moment determinat, com a vehicle i altaveu de les seves reivindicacions socials més enllà del futbol. Va passar en els moments més durs del règim de Franco, també s'hi van mostrar les primeres senyeres al final de la dictadura i s'hi van escenificar les reivindicacions de catalanitat per a la nova etapa que s'obria. La dimensió de més que un club ha estat relacionada quasi sempre amb els anhels de llibertat dels catalans. Com ara amb el procés cap a la independència i les estelades.

No sé com haurà anat, perquè quan escric aquest article encara s'ha de jugar la final de la copa del Rei, però tinc pocs dubtes que la presència d'estelades i la xiulada a l'himne espanyol hauran estat més intenses del que hauria estat si no hagués estat per la iniciativa de la delegada del govern estatal a Madrid de prohibir-hi les estelades. És el que ha volgut la gent i el que ha propiciat el context. Una expressió de llibertat gràcies a la decisió d'un jutge. En aquest conflicte de l'Estat contra Catalunya, per una vegada s'ha imposat el sentit comú.

No estic tant d'acord, però, amb l'opinió que aquesta vegada ha estat un error de càlcul del PP en la seva ofensiva per contrarestar o anul·lar totes les iniciatives que vénen de Catalunya, sigui una llei del Parlament, una actuació del govern o una reivindicació ciutadana. No han aconseguit prohibir la presència d'estelades en un esdeveniment esportiu, però no estic tan segur que no hagin aconseguit el seu objectiu de fons. Hagi dit el que hagi dit un jutge, han aconseguit posar l'estelada en un context de criminalització (de violència, de racisme, de xenofòbia, de confrontació). Aquesta és la percepció que queda en molts espanyols. Per molt que nosaltres diguem el que és (i un jutge ens doni la raó tècnica): un símbol d'una reivindicació pacífica i democràtica. La percepció més estesa a Espanya és que portem l'estelada per molestar, per provocar, per confrontar. En aquest Estat tan poc integrador, és el mateix que passa amb el català: per a ells el parlem i el reivindiquem només per molestar.

Recordem que això ha passat la mateixa setmana en què s'ha criminalitzat el procés independentista només perquè ha acollit la visita d'Arnaldo Otegi. L'equació és simple: l'independentisme és ETA, l'estelada és ETA. Aquesta és l'estratègia de fons. En lloc de poder “parlar de tot” en un context sense violència, com deien quan ETA matava, es criminalitza el procés per poder justificar que no es parli de res. I en això, a més, el PP no està sol.