Petonejar-se

Miraré de caure a mitges en el que, a les envistes de segons qui, Josep Valls m'ha previngut: “A aquell no li demanis pas l'hora perquè, abans, inevitablement t'explicarà la història de la rellotgeria dels egipcis ençà...” Vejam: ens fem molts petons en aquest segle XXI. Els joves ho deuen trobar normal i natural, però els d'una edat, si més no els de poble –a ciutat no han estat mai tan austers-, venim d'una magresa afectiva que llavors també era considerada normal i natural. Fa cinquanta anys, entre la inèrcia de la invisibilitat sentimental i l'Església mirant de confondre sensualitat (condemnada) amb sentiments, la cosa del petoneig es mantenia en el desert gestual. Els petons es reservaven per fer al dors de la mà del capellà, “fer l'amistat”, se'n deia, i per a l'intercanvi entre la mainada i les tietes que feia temps que no es veien: de fa mig segle, qui no recorda el tràngol invasiu i a vegades humit en excés, desagradable al capdavall, quan alguna parenta incerta ens havia “segellat” cada galta? Entre pares i mares, i fills i filles, pocs petons; la majoria d'aquella mainada no va començar a fer-ne i a rebre'n dels seus pares fins fa poc, seguint la correntia actual promoguda pels seus mateixos fills. Avui ens en fem massa? Ens en fem pocs i cal estendre la pràctica a la majoria d'homes que no se'n fan entre ells? Hem de practicar el laissez faire, laissez passer? Mirem amunt i avall. Amunt: els francesos joves i els relativament joves encara en fan més; recordo d'estius compartits amb ells que, al que és corrent aquí, hi afegien dues sessions completes de petons cada dia, una a l'hora d'esmorzar i la segona abans d'anar a dormir (cada u al seu llit: parlem de petons blancs). Avall: si ens saltem valencians i espanyols, al Marroc canvia el sentit del petó però s'hi manté la intensitat. A les dones, escasses fora de casa, si ja tenen una edat i com a molt, un home les besa a la mà o al front; entre elles sí que se solen petonejar. En canvi es besen els homes, que es fan entre dos i quatre petons segons el grau d'amistat; i, al revés d'aquí, els joves se'n fan cada vegada menys.

Quan acabi aquest paper ens trobarem 13 persones –6 homes i 7 dones– per celebrar una paella. Petonejaré les 7 dones i 1 home, en total faré i, simultàniament, rebré 16 petons quan ens trobem i 16 més en el comiat, 32 en total. Cada dona del grup intercanviarà 24 petons i, posteriorment, 24 més, que fan 48 petons. En total el grup farà cap a 300 petons. Vostès diran...