L'APUNT
Quan la vida et fa un estirabot
Ningú tria dormir al carrer. De gent sense sostre n'hi havia abans, n'hi ha ara i, malauradament, n'hi haurà sempre. Abans, la gent se'ls mirava amb recança. Els últims anys, amb l'esclat de la crisi, sobretot en els moments de més incertesa, ningú s'atrevia a descartar que la vida li fes un estirabot. Ara, amb la situació més o menys estabilitzada –que no vol dir millorada– tornem a normalitzar la pobresa. I veure algú remenant en un contenidor acaba sent un element més del paisatge urbà. Fa dues nits, un munt de voluntaris van participar a Girona en l'elaboració d'un cens de persones sense sostre. Però, d'aquesta iniciativa, la xifra és el menys important. El que compta és què es farà després per ajudar tots aquells a qui la vida els ha fet un estirabot.