Ciclistes i vianants

En les darreres setmanes han sovintejat massa notícies vinculades a la difícil convivència entre ciclistes i vianants, entre cotxes i ciclistes, i entre tots tres. El tema no
és fàcil, gens ni mica, però és alarmant el silenci de les administracions locals en el tema de la vialitat, del qual són els grans responsables. No fa falta que descrigui desagradables fets com a conseqüència de la tensió que es pateix pel fet de no respectar les normes de convivència i no solament circulatòries. I és una evidència que clama al cel la despreocupació amb què les administracions prediquen amb el que no fan, per exemple a Girona. Les irresponsabilitats són compartides.

Alguns ciclistes, la majoria, circulen per la vorera esquivant els vianants com si fos una gimcana, d'altres fan el mixt, és a dir, van pel carrer fins que es troben amb un semàfor que esquiven seguint per la vorera. D'altres fan l'ignorant no utilitzant el carril especial per a les bicicletes alternant entre carril i vorera. Tenim els que van bé i es paren als semàfors. Hi ha aquells que es passen el semàfor per la regadora i esquiven els cotxes que vénen en els dos sentits. N'hi ha que ens els trobem contra direcció inesperadament. N'hi ha que ho fan bé tot, diria jo. Són els pocs que es paren, deixen passar i circulen pels espais o zones preparades ad hoc. N'hi ha de joves i de mitjana edat, de grans i de professionals que amb el mallot i els seus culots són relativament conscients dels models que transmeten. Hi ha ciclistes de carretera, de muntanya, de costellada i dels que es traslladen a la feina. Noies i nois, grans i petits, impulsats per una vida saludable i sostenible, incoherents amb el que després defensen aferrissadament. Passen pels passos de vianants a tota màquina, increpant el conductor que no els veu. Travessen d'una punta a l'altra exigint una prioritat que no els pertoca i rondinen si no se'ls cedeix el pas. Toquen el timbre inoportunament i esbufeguen si els fas esperar. A pesar que ens diuen que són multats jo no he vist cap municipal que vigili l'observança de les normes. Sembla que s'enforteixen mútuament i que tot és seu. I algú em dirà que sóc pessimista, fals o mentider. He fet un estudi de camp. M'ha ocupat un mes fer allò que pertocaria a tècnics i regidors. M'he parat a les cruïlles, cantonades i he observat atentament les conductes dels ciclistes i les he anotat una per una. Això que us descriuré és incontestable, és la realitat i, com sempre, aquesta és tossuda i no porta a l'engany.

Els resultats són els següents. Un quaranta-dos per cent (42%) dels ciclistes ho fan per les voreres a pesar de disposar de prou espai a la carretera per circular. A les voreres és més fàcil fer-ho quan aquestes són àmplies. Un vint-i-nou per cent (29%) circulen correctament pels espais habilitats. Això vol dir que per cada ciclista que circula per on toca, un i mig ho fa per la vorera. Un disset per cent (17%) passa els semàfors en vermell posant en risc la seva seguretat i la dels altres. Val a dir que aquesta xifra baixa en aquelles cruïlles amb molt de trànsit i també augmenta les primeres hores del dia i al vespre. Un vuit per cent (8%) els he observat aturats als semàfors. Un quatre per cent (4%) van contra direcció. Si sumem els que s'aturen i els que circulen correctament, sols el 35% dels ciclistes respecten les normes de trànsit, que, a la vegada, són també les normes que garanteixen la seguretat per a tothom. Només un terç és complidor i dos terços no. És per això que no descansarem fins que algú assumeixi les responsabilitats derivades dels incompliments i, el que serà més greu, les conseqüències que això provoqui en els vianants. Entre cotxes i ciclistes aquests darrers són els febles. Entre ciclistes i vianants ho són els que van a peu. Això ho semblen ignorar els responsables polítics, que encara no han entès que per pacificar la ciutat cadascú ha de ser responsable de complir les seves obligacions. Qui vigila ho ha de fer i qui circula ha de complir el codi de circulació. Crear normes i no fer-les complir sol ser habitual.