Els veïns i les veïnes

Vaig coincidir a TV3 amb un membre (i antic president) de l'Associació Veïnal Vila de Gràcia, Toni Ramon, que durant aquests dies ha estat portaveu davant de tots els mitjans de comunicació que han volgut “copsar l'opinió dels veïns i les veïnes”. El que em vaig trobar va ser, ras i clar, un defensor del moviment okupa i de la resistència antipolicial. No hi ha cap problema, té tot el dret el senyor Ramon de simpatitzar amb el moviment okupa i de denunciar el que ell anomena “el procés d'elitització del barri” en referència a l'augment dels preus dels pisos per l'especulació immobiliària (jo havia arribat a pensar que el procés d'elitització del barri, de diversos barris de la ciutat, consistia en el fet que una elit no paga el lloguer per fer activitats cíviques i d'altres entitats paguen lloguer per fer feines similars). Però la qüestió no és aquesta, amb el senyor Ramon podríem coincidir perfectament amb el tema de la pujada exagerada dels preus dels pisos a la vila, i fins i tot podré assumir que una cosa és protestar i l'altra és estar en guerra. Si estàs en guerra no negocies i no hi ha convencions de Ginebra que valguin. Entesos. Però aquest no és el tema que m'inquieta: el que m'inquieta és que aquesta sigui, o pretengui ser, “la veu dels veïns i les veïnes de Gràcia”.

Quan l'alcaldessa Colau parla dels “veïns i les veïnes” de la ciutat i fins i tot sembla que parli dels ciutadans com vostè i com jo, em pregunto si no està dirigint-se més aviat a algunes associacions d'altaveu enorme però de representativitat més que discutible. No és cap crítica: una associació només pot i ha de representar els seus associats, i pot dur el nom que vulgui, i si jo munto l'associació dels “humans i les humanes” de Barcelona però tinc com a secretari el meu quiosquer i com a vocal la meva sogra, puc aparèixer perfectament davant dels mitjans com a portaveu de l'associació més humanitària de la metròpoli. I si l'alcaldessa no negocia amb mi, voldrà dir que està contra els humans (i les humanes), evidentment. Que no escolta, o que és antihumana, o encara pitjor, casta o màfia. El que vull remarcar és que algunes d'aquestes associacions estan, notòriament, marcades d'ideologia. Pst!: amb tot el dret, i tant que sí. Moltes d'elles formen part de la FAVB, federació d'associacions que va tenir com a president l'ex cap de llista de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya, Lluís Rabell. També de tendència política molt marcada. També amb tot el dret, és clar. Aquesta mateixa federació, si no recordo malament, va aplaudir el nefast referèndum de la Diagonal impulsat per l'alcalde Hereu i fins i tot va recomanar no votar l'opció C, la que descartava qualsevol de les dues solucions proposades pel consistori (amb tramvia totes dues, com també proposa avui Ada Colau, quines coses). Com tothom sap, es va imposar l'opció C de forma aclaparadora i la “representativitat veïnal” va quedar doncs això, ben representada. Insisteixo, no passa res: la qüestió canviaria si els veïns i veïnes ens organitzéssim millor i participéssim activament en la vida municipal, omplíssim (ja no dic “okupéssim”) aquestes associacions de veritable pluralitat de pensament o, en tot cas, en féssim de noves que no obeïssin a consignes polítiques ni a interessos de lobbies. La culpa no és de cap associació ni de cap federació, ni del senyor Ramon ni del senyor Rabell, que fan la seva feina (o la seva guerra). El que sí que em grinyola és que donem tanta veu, tanta visibilitat i tant poder decisori a entitats de representativitat discutible.

Els “veïns i les veïnes” de la vila de Gràcia, o de Sants en el seu moment, o de la Barceloneta quan arriba l'agost, poden tenir una opinió més pròpia i una veu més diàfana si no permeten que portaveus molt mobilitzats, molt polititzats i molt organitzats, gestionin algunes associacions i donin la cara en nom de. L'associacionisme té un poder immens, una força transformadora gran, com està més que demostrat els últims anys: però aquest no és l'àmbit dels polítics i les polítiques, sinó dels veïns i les veïnes. De la gent que potser té simpaties cap als okupes però no cap a les protestes violentes, o que hi simpatitza al cent per cent, i tant, o que en canvi ho considera tot un xantatge intolerable. Tant se val, “el poble” pensa de formes diverses. Però quan té veu, veu de debò i no mediatitzada per hipotètics “representants”, de vegades (hop!) acaba votant l'opció C.

Aquesta gent. On sou?