La cosa i tots els seus mots

Vivim temps on la cultura cau en picat en la seva consideració política i social com a eix bàsic i fonamental d'un país, mentre el futbol, els debats polítics inútils i repetits i la banalització a 140 caràcters de quasi tot s'ensenyoreixen del dia a dia, relegant la necessària base cultural a un no-res preocupant i aviat força devastador.

Per això, en un context complicat a l'hora de protagonitzar accions que puguin casar amb efectivitat i rigor la gran cultura amb les emocions més populars, val la pena destacar propostes com Els mots i la cosa, un treball de Jean-Claude Carrière que va saltar amb sorpresa i èxit als escenaris i que ara Blackie Books publica en català i en castellà gràcies a la traducció de l'actor Ricard Borràs, tot i que més que de traducció caldria parlar d'una reelaboració brillant.

Al llibre s'explica amb tot detall la gènesi de l'obra, una dobladora de pel·lícules porno que s'acosta via carta a un filòleg de prestigi per demanar-li més recursos lingüístics per poder desenvolupar la seva feina. Carrière fa un treball magnífic, posant en solfa una antiga juguesca amb Buñuel i exposant una aproximació meravellosa al vocabulari sexual, transitant amb fluïdesa de la barroeria a l'excel·lència sense despentinar-se, sense perdre el pols, sense tremolar ni un instant. I Borràs també ha assumit un repte complex, el de convertir la història en un text on les dites, les paraules i, en definitiva, l'esperit, sigui genuïnament català, canviant els referents francesos originals per d'altres extrets de la nostra cultura passada i present, demostrant una visió global, directa i erudita i posant en pràctica també un intens treball de recerca de mots, d'expressions, de llibres que fan que el text traduït no grinyoli en cap moment i sigui una veritable delícia que flueix amb una solidesa, un sentit de l'humor i un rigor inqüestionables i fascinants.

El joc és interessant i té molt a veure amb aquesta qüestió de la base cultural i amb la manera de concebre i d'entendre la cultura, bé com una estructura profunda que cal alimentar, bé com una pinzellada més o menys impactant que té èxit però que manca de profunditat. Precisament sense sortir del tema del sexe, de la “cosa”, hem assistit entre xuclats, atònits i indignats (segons el cas) a l'esclat de totes i cadascuna de les ombres del senyor Grey, un exercici d'alta projecció social que, tot i els diners recaptats, quedava molt i molt lluny de qualsevol dels clàssics del gènere. A l'altre extrem hi trobem aquest impecable treball de Carrière/Borràs, capaç d'entrar al moll de la “cosa” i presentar-ho tot com un grandiós exercici que barreja filologia, vida, rigor, emoció i sentit de l'humor, una sàvia i sana combinació que no fa altra cosa que donar-nos el to exacte d'aquesta necessària cultura que anem perdent, llençol a llençol, a cada bugada.