Juny

Aquest juny serà un mes decisiu per a les institucions europees i per a les espanyoles. El 21 de juny el Tribunal Constitucional Alemany ha de dictar sentència sobre la legalitat d'un programa de compra de bons. Tema fonamental per a l'estratègia del Banc Central Europeu davant de la crisi del deute. Al cap de dos dies, el 23 de juny, els votants britànics decidiran si el Regne Unit ha de sortir de la Unió Europea. Totes dues decisions tindran moltes conseqüències. Hi haurà un abans i un després per a Europa. Tres dies després hi haurà les repetides eleccions generals espanyoles, a les quals les institucions europees estan molt atentes. Ningú s'atreveix a fer pronòstics clars sobre el resultat electoral espanyol. Les enquestes van embogides i veuen difícil quadrar veredictes perquè mai s'havien hagut de repetir uns comicis espanyols i es fa difícil encertar els resultats. S'augura que el resultat serà més o menys el mateix, tot i que ningú acaba de mullar-se del tot davant d'una possible abstenció incontrolada fins al darrer minut.

Un panorama que ens porta a un mes de juny decisiu. A Europa, es pot perdre la confiança incondicional que hi ha hagut fins ara en les institucions. A Espanya, es pot perdre la majoria absoluta –com el 20 de desembre– que tenia el Partit Popular en els últims anys. Els més atrevits creuen que aquest mes de juny hi haurà pactes que fins ara no han estat possibles.

A Catalunya, el mes de juny serà per visualitzar en ferm per on va una legislatura que fins ara no ha tingut l'estabilitat parlamentària que el procés requeria. Es visualitzarà que calen noves eleccions per aclarir un panorama enrarit per l'aritmètica.

Juny decisiu en les institucions europees, en les espanyoles i en les catalanes que s'haurà de seguir cantant: “Ara és hora, segadors. Ara és hora d'estar alerta. Per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines.”