Desclot
Rajoy ‘sabrosón'
L'estratègia del Partit Popular en aquestes noves eleccions ha quedat diàfana. Clara com la clara d'ou. Merengue. Mariano Rajoy ha decidit fer el mateix paper que va perpetrar el 20 de desembre. O ell o el caos. O ell o Podemos. El PSOE i Ciutadans són intranscendents en la lluita per recuperar l'Espanya del bé. I quina és la diferència aquesta vegada? El to. La cara amable que els dirigents populars paren davant les càmeres i sobre els escenaris. Amb vídeos de gats i de gossos. I amb la nova música infame que marcarà l'himne del partit. Juan Luis Guerra els hauria de demandar per plagi i infàmia. No hi ha res més lluny al món del to caribeny que les asprors del PP. Els populars juguen amb la memòria escassa i selectiva que acompanya l'ésser humà. Lluny intenten que quedin quatre anys marcats per l'àcid i el comandament en plaça a còpia de decrets llei, educació nacional i mordasses. Tot plegat només té un problema: els qui han de fer cara amable. Soraya Sáenz de Santamaría, Rafael Catalá, Jorge Fernández Díaz... La fidel infanteria acostumada a envestir a baioneta calada ha de somriure ara permanentment i acostar-se als nens per regalar-los peladilles. La maniobra ensucradora amaga, a més, una altra infàmia política. Si el PP pretén desarticular el PSOE, la factura que pagarà el sistema que pretenen defensar serà enorme. Amb els socialistes rebaixats, només hi haurà lloc per al PP i Podemos. Per a les dues Espanyes històriques i habituals. Grans patriotes, els del merengue.