Coca-Cola o Pepsi

“Les coses fàcils són més difícils que les coses difícils.” La frase és de Robert Enrico, un expert en coses fàcils i difícils alhora. Enrico va ser el responsable que la companyia Pepsi guanyés a Coca-Cola el que es va conèixer com la Guerra de les Coles dels anys setanta. La història completa val la pena, però resumida seria que, amb el seu enginy per al màrqueting i la seva valentia en la gestió, Enrico va aconseguir per única vegada en la història que Pepsi superés en facturació la seva competidora. O sigui, va fer relativament fàcil una cosa molt difícil. No sé si Robert Enrico sabia res de Catalunya, però la seva frase és molt aplicable en el nostre cas. Aquí a Catalunya i en aquest moment, la cosa difícil seria aconseguir la independència i la cosa fàcil seria com intentar-ho. Encara que d'entrada hauria d'haver estat al revés.

Enrico també va deixar dit: “El lideratge és tenir un punt de vista.” I dimecres al Parlament vam veure un president de la Generalitat amb un punt de vista. Molest per la situació, però hàbil en la seva resolució. Plantejant la qüestió de confiança al ple del Parlament, Puigdemont va transformar la partida de pòquer que plantejava la CUP en un acte de plenitud democràtica. I de valentia política per la seva part.

Ara hi haurà uns mesos de punt mort, en què el millor que pot fer el govern és evidenciar en cada acció el que s'estigui fent i el que s'hauria pogut fer amb el pressupost aprovat. Però el que vindrà després serà el veritable plebiscit que no van acabar de ser les eleccions del 27-S. En aquell moment, ja se sabia que una distorsió era que CSQP no defensava ni el sí ni el no. I ara també se sap que la CUP no estava per la col·laboració. Els més descol·locats amb la decisió de Puigdemont van ser els diputats de la CUP. A Joan Garriga li va sortir de l'ànima: “Els fets han agafat més rellevància de la que havíem imaginat.” Benvinguts a la política de veritat, doncs.

La votació de la qüestió de confiança a Puigdemont i el seu govern no admetrà termes mitjans. O sí o no. O Coca-Cola o Pepsi. Res de te amb menta. I la CUP estarà entre l'espasa i la paret. Passaran i poden passar moltes coses fins que es voti la moció. Per exemple, i més enllà que hi hagi eleccions espanyoles i dels resultats que es donin, CDC es refundarà en un nou partit i vés a saber com es remourà internament la CUP. Però a hores d'ara, el dilema dels antisistema és ben galdós. Si voten sí, no tindran més marge per no acompanyar-ho de col·laboració en el procés, que es desencallarà i agafarà impuls. Si voten no, engegaran a dida el procés i s'estamparan a les urnes de les eleccions consegüents. I el que en surti reforçat potser serà JxSí i, per tant, el procés, impulsat. Ho seguirem.