¿Com reinterpretem els símbols?

El monument franquista a la batalla de l'Ebre de Tortosa es mantindrà al mig del riu, reinterpretat i contextualitzat. Aquesta ha estat l'opció guanyadora de la polèmica consulta celebrada el 28 de maig, amb un 29,73% de participació. El referèndum només s'adreçava a la població tortosina empadronada, però el monument a la batalla de l'Ebre ve d'un trist i patètic conflicte entre germans, amb dos bàndols confrontats, i que té una repercussió molt més enllà de la ciutat de Tortosa.

Aquest macromonument va ser una iniciativa del Consejo Provincial del Movimiento el 1962, i va ser finançat per la Diputació Provincial, l'Ajuntament de Tortosa i molts ajuntaments de la demarcació i col·lectius particulars. Fins al 1984 no arriba la primera discussió sobre la seva pervivència. L'any següent es comença a retirar una part de la simbologia franquista, com ara el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres “Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz”. Es conserva, però, “A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro”. A partir d'aleshores la idea que el monòlit ja representava els dos bàndols arrela en la societat tortosina, però la controvèrsia des dels partits segueix viva.

L'opció B de la consulta, la guanyadora, ha rebut el suport del 68,36%, que consisteix a mantenir el monument, reinterpretant-lo i contextualitzant-lo. Però ¿què vol dir exactament això? ¿Com s'ha explicat als tortosins? ¿Com es pot “reinterpretar” i “contextualitzar” un monument concebut com un gran símbol franquista, malgrat que li hagin “netejat” una mica la cara més criminal? No cal dir que el joc de cintura de Convergència ha permès fer ballar els seus socis i opositors al seu ritme, i, en el fons, aquesta és la vertadera reinterpretació del monument franquista: reforçar els valors de la democràcia per mitjà d'una consulta amb la qual s'havia compromès en les darreres eleccions, i buscar aliats que reconsiderin el magnicidi i repressió simbolitzats en el magne monòlit, perquè ara resulta que aquest gran símbol franquista vetlla pels milers de combatents de tots dos bàndols que van perdre la vida, ja no “por Dios y por España”, sinó per la lluita i la violència que “glorifica”.

L'esperit dels humans és, a grans trets, conservador. Tenim por dels canvis i ens fa sentir segur allò que ja coneixem de tota la vida, encara que en el fons no ens faci prou el pes. Al final arribem a la conclusió, amb el rerefons dels beneficis polítics, que bé o malament l'important és que se'n parli, que el plantejament de la consulta sigui polèmicament genuïna i que pugui donar bons rèdits electorals. Ara tenim un misteriós capítol de reinterpretacions i contextualitzacions per descobrir, mentre els morts en el riu continuen veient les urpes de l'assassí.