Lliure de sospites

Dimarts, un home cridava «corruptes» a la porta de la seu d'un dels principals partits de Catalunya. I ahir sentia oients de Catalunya Ràdio, un darrere l'altre, queixant-se dels polítics. Una senyora deia que estava cansada dels nostres líders, una altra sentia «vergonya»... i en l'enquesta que feia l'emissora, més d'un 80% dels participants consideraven que tot plegat contribuirà encara més a augmentar la desafecció política. Amb la ferida del cas Millet encara sagnant, la batejada com a operació Pretòria pel jutge espanyol estrella irromp de ple en l'oasi català i el comença a convertir gairebé en un miratge. «Aquí no passen aquestes coses», pensàvem quan, a l'estiu, vèiem polítics mallorquins emmanillats, o quan, fa més temps, sentíem notícies de presumptes trames de corrupció urbanística a Marbella, al País Valencià... «Ara ja som un país normal», comentava, tristament, un company. Es confirma: aquí passen aquestes coses, com més o menys a tot arreu, lamentablement.

No som diferents, com havíem cregut o ens havien fet creure. Però precisament ara convé no oblidar que hi ha 946 municipis amb alcaldes, regidors i polítics de tots colors que treballen pels seus, sense tenir res a veure amb els casos que apareixen a la premsa amb grans titulars.I és important recordar-ho en un moment en què la flaire de podrit amenaça d'estendre's i afectar tota la política catalana en general. Perquè, malgrat que els principals afectats en l'operació de Garzón, l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i els exalts càrrecs Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, són del PSC i CiU, d'aquest cas en sortiran escaldats tots els partits, la classe política i la societat catalana en general.

En un moment en què la distància entre polítics i ciutadans amenaça de fer-se abisme, només es pot demanar que la justícia actuï amb tota la contundència i que tot el seu pes recaigui en aquells que utilitzen l'exercici públic per enriquir-se. Contra aquells que esquitxen la resta de la classe política i contribueixen a escampar la creença que no es pot gestionar el bé comú des de l'honestedat. Les noves opcions que anuncien que concorreran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya parlen de regeneració. I ja hi ha algunes veus que apunten que, per castigar els polítics, s'ha de votar en blanc en les properes eleccions. El 2000, ERC va fer aquella campanya per una Catalunya lliure de peatges; el que cal ara és deixar-la lliure de sospites.