Malgrat tot, votem

Aniré a votar, ho he fet des de la primera vegada que ens ho van permetre i penso fer-ho fins al final. Amb això, però, no vull dir que estigui d'acord amb aquest guirigall que tenim tant en política estatal com en la catalana. Hi ha un problema fonamental, a més de molts de secundaris. L'important és el partit, el partit està per damunt de tot, no cal dir que fins i tot pel damunt dels interessos de la comunitat.

Em pregunto sovint: Aquesta gent que està al davant de la política viuen al mateix món en què estic jo? No, segur que no. Estan segurs que ells són els millors del món i nosaltres som uns pobres desgraciats que no tenim ni idea del que passa i no tenim capacitat d'endevinar cap on haurien d'anar les coses. I per això no tenen vergonya de parlar de coses que ni ells se les creuen. Amb quina cara en Rajoy diu que crearà dos milions de llocs de treball, amb quina cara en Sánchez parla d'una coalició de l'esquerra per fer fora la dreta dreta del PP, com el “nenet” té la cara de fer un pacte amb els socialistes o en Pablo Iglesias ens ofereix un referèndum que no se'l creu ni ell i només ho diu per veure si els catalans piquem i el votem. I per convèncer-nos a tots els espanyols que els votem munten un debat vergonyós com el de dilluns que només vaig aguantar cinc minuts justos.

De tot plegat, podem deduir que la nostra societat ha tocat fons de dalt a baix. Hauríem de començar de nou. Això és el que pensem un bon nombre de ciutadans. Què més ha de fer el PP per perdre vots després de la situació que fa anys vivim i després dels casos de corrupció que es compten per centenars? Doncs sembla que encara seran els que tindran més vots. No hi entenc res. El primer que s'hauria de fer és que els partits expliquin clarament amb qui formaran majoria, tenint en compte que ja sabem segur que cap d'ells tindrà majoria o una minoria suficient per governar. Que ens ho diguin ara, abans de les eleccions, i almenys així podrem orientar més clarament el nostre vot. I si votéssim persones en comptes de partits? No sé si dic un disbarat, però almenys votaríem segurs perquè els coneixeríem.

La conclusió final la tinc clara, només caminant sols podríem començar a obrir horitzons. Però cal que toquem de peus a terra, serà necessari picar molta pedra per poder arribar algun dia a ser independents. Sóc dels que creuen que en un futur la situació general d'Europa ens permetrà tenir un govern propi formant els estats units d'Europa. Tot això serà lent, però si no defallim i no tirem la tovallola hi arribarem. I el primer pas és anant a votar i no quedar-nos a casa esperant que els altres ens ho resolguin.